La secularització del cementiri de Vilafranca (14 d’abril de 1932)

Una gernació es congregava davant l’ajuntament de Vilafranca el dijous 14 d’abril de 1932. A les 11 en punt la gentada, encapçalada pels regidors d’esquerres, s’encaminà al cementiri. Els acompanyaven músics, que anaven alternant La Marsellesa amb L’Himne de Riego i altres himnes populars. Entre la multitud onejaven nombroses senyeres i banderes republicanes. Un cop arribats a la tanca que separava el recinte catòlic del seglar, l’alcalde Josep Masachs va pronunciar un breu discurs en el que exposà el significat de l’enderrocament de la tanca i la importància que tenia la secularització del cementiri. Tot seguit va prendre la paraula el tinent d’alcalde Salvador Armendares, que s’expressà en termes semblants als de Masachs. En nom de la Joventut Federal, Jossies Albertí va pujar el to, denunciant els abusos comesos per l’Església catòlica al llarg del temps. S’arribà al clímax quan fou el torn del veterà militant laicista Jaume Ferrer Cabra, el qual titllà d’immorals els clericals, acusant-los de fer costat als poderosos,de ser enemics de la llibertat i pretendre imposar les seves creences. L’acte va ser tancat per Masachs, qui va encoratjar el poble a seguir treballant per la democràcia i la República.

La secularització del cementiri va ser l’acte central de la commemoració a la vila del primer aniversari de la República. Va fer-se en aplicació del previst a l’article 27 de la constitució que, garantint la llibertat de consciència, establia que els cementiris quedaven sotmesos exclusivament a la legislació civil i no podria haver-hi separació de recintes per motius religiosos. La tanca  enderrocada separava el recinte catòlic de l’àrea on s’inhumaven els no catòlics i els suïcides.

La plena llibertat de culte, la llei del divorci, la legalització del matrimoni civil i la prohibició als odres religiosos d’impartir la docència van ser manifestacions del nou Estat laic republicà. Però allò que per a alguns – generalment les esquerres – eren simples mesures que garantien la laïcitat de la República, per a d’altres – generalment les dretes – eren un atac. Així, el setmanari catòlic Acció es referia el 16 d’abril de 1932 a “ Homes que s’han distingit pel seu capteniment no diem sectari sinó anticlerical, homes que han parlat a masses addictes amb paraules flamejants d’anticlericalisme.

Ben diferent ho veia l’editorial del setmanari republicà Fructidor d’aquell mateix dia:“ El passat dijous, data anyal del triomf de la democràcia republicana, la necròpolis vilafranquina s’emancipà de la tutela clerical “. Queda clar que la religió, igual que el conflicte rabassaire i el conflicte obrer, separava dues vilafranques.

Salvador Campamà i Romeu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s