Durant el tardofranquisme l’oposició al règim es va caracteritzar per la creació de plataformes transversals. I el camp no en va ser una excepció. Des de començaments de la dècada de 1960 funcionaven les Comissions Pageses. Aquesta organització va confluir amb altres experiències per acabar formant la Unió de Pagesos, que es va constituir el 4 de novembre de 1974 a la casa de colònies de Penyafort, a Pontons. La Unió de Pagesos va esdevenir l’organització unitària de la pagesia durant les darreres fases del franquisme i els inicis de la transició, i va impulsar diverses mobilitzacions en defensa de la pagesia, entre les quals destaquen les tractorades de 1977 i 1978.
La Unió de Pagesos va saber canalitzar cap a aquestes mobilitzacions el malestar de la pagesia catalana, llargament acumulat. En la tractorada de l’1 de març de 1977, les reivindicacions principals eren tres: llibertat sindical —recordem que encara s’estava sota una dictadura— preus dignes i seguretat social igual a la dels obrers industrials. A la nostra comarca, la principal reivindicació, a més, anava dirigida a aconseguir un augment en el preu del raïm. La tractorada es va preparar amb nombroses assemblees arreu de Catalunya, i a l’Alt Penedès es va decidir en una assemblea celebrada a Sant Pau d’Ordal. La mobilització pagesa es va estendre fins al dia 8 de març i cal destacar la concentració de tractors en diversos punts de les carreteres penedesenques: 245 a Esparreguera, 270 a l’Arboç, 90 a Avinyonet. Es tractava d’una mobilització que a tot Catalunya va aconseguir treure uns 15.000 tractors a les carreteres i a tot l’Estat, uns 70.000. La permanent de la Unió de Pagesos va mostrar la seva satisfacció per la mobilització assolida.
Al cap d’un any, els tractors van tornar a sortir a les carreteres, cridats per la Unió de Pagesos. La tractorada va anar precedida per la reunió d’uns 300 pagesos de tot Catalunya de la secció de parcers, masovers i arrendataris de la UP, la qual tornava a reclamar preus justos, seguretat social agrària digna i la democratització de les estructures agràries. Però posava l’accent en els desnonaments i reclamava una nova llei de contractes de conreu. Novament, la mobilització pagesa va ser notable i el dimecres 8 de març centenars de tractors es van situar a l’N-340, en una filera que arribava de les Cases Roges fins a Avinyonet. I a més va rebre el suport del comerç minorista de fruites i verdures. Tanmateix, l’aturada no va arribar a ser general i va deixar un regust amarg dins les files de la Unió de Pagesos.
Raimon Soler-Becerro
Comissió Memòria 