ANFOS SANS I ROSSELL (1880-1948)

Anfós Sans Rossell va ser el principal activista catalanista de Vilafranca durant el primer terç del segle XX. El seu compromís es concretà en els vessants cultural, cívic i polític. A nivell cultural publicà nombrosos articles divulgatius sobre la llengua i la història del país, i redactà la Llibreta de mots del Penedès. Va ser…

MARIA ALMIRALL ARTIGUES (1690-1745)

Se sap poca cosa dels primers anys de Maria Almirall Artigues, també coneguda com «la Basona», més enllà de que era veïna de Vilafranca, vila que la va veure néixer, on es va casar i va enviudar. Una de les seves principals activitats era la de sanadora, i en aquesta ocupació emprava oracions, olis, ungüents…

FERRAN VIA I FREIXAS (1884-1970)

Ferran Via ha estat el pianista més internacional que ha donat Vilafranca, i cal recordar-lo al costat d’altres pianistes d’arrel vilafranquina que han gaudit de reconeixement internacional: Rosa Sabater i Jorge Bolet.

LA VIDUA JANERA (1590?-1633)

Durant el segle XVII els vilafranquins hagueren de suportar una plaga permanent: els allotjaments militars. Es tractava d’hostatjar a les cases dels vilatans els soldats de la monarquia hispànica que, molt sovint, recalaven a la Vila. Si bé els allotjaments eren regulats per les lleis catalanes, els soldats actuaven al marge d’aquestes fent servir abusivament…

JOSEP GIRONA I TRIUS (1872-1938)

Fill de l’hisendat vilafranquí Ramon Girona i de Maria del Remei Trius, nasqué a Vilafranca del Penedès el 31 d’ agost de 1872  i estudià a Barcelona els estudis de Medicina, especialitzant-se en cirurgia sota el mestratge de l’eminent  cirurgià Dr. Salvador Cardenal Fernández.

SALVADOR ARMENDARES I TORRENT (1893-1964)

Malgrat no néixer ni morir a Vilafranca, Salvador Armendares va ser el polític vilafranquí que més pes tingué a la Catalunya de la Segona República. N’és una mostra que, com a diputat al Parlament de Catalunya, participés en l’elecció de quatre presidents de la Generalitat: Macià, Companys, Irla i Tarradellas.

BENVIST DE PORTA (segle XIII)

Un dels oficials més importants del rei Jaume I fou el jueu vilafranquí Benvenist de Porta que exercí de batlle de Barcelona per al monarca a mitjans del segle XIII. El batlle era un recaptador d’impostos per a l’autoritat reial. Sembla ser que Benvenist també fou prestador del monarca, la qual cosa portà al rei…

SARA KIRCHNER I CATALÀN (1894-1990)

Sara Kirchner fou una de les primeres llicenciada en filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona. Va arribar, per casualitat, a Vilafranca el 1937 per exercir com a professora interina de Geografia i Història a l’Institut Milà i Fontanals, primer centre d’Ensenyament secundari  públic de Vilafranca, creat per la República.

FERRAN CALVET I PRATS (1903-1988)

Ferran Calvet i Prats va néixer a Vilafranca del Penedès i cursà els estudis de Químiques a la Facultat de Ciències a la Universitat de Barcelona.

JAUME FERRER I CABRA (1864-1933)

Aquest destacat republicà era comerciant de productes agrícoles al carrer de Santa Magdalena, que durant la Segona República es va anomenar d’Isidre Rius. Precisament, amb Isidre Rius, va fundar l’any 1885 l’Ateneu Obrer, entitat que combinava l’educació en el lleure dels treballadors, la seva formació política, i també actuava com a mútua.

LLUIS CALLEJO I CREUS (1930-1987)

Lluís Callejo i Creus va ser capdavanter en el camp de la música electroacústica. No debades, l’any 1974, conjuntament amb Josep Mª Mestres Quadreny i Andrés Lewin-Richter, va ser un dels fundadors de “Phonos”, que durant molts anys va ser l’únic estudi de música electroacústica de l’Estat Espanyol.

GERALDA DE CODINES (Segle XIV)

Durant l‘any 1303 el bisbe barceloní Ponç de Gualba realitzà una visita pastoral a diverses parròquies del Penedès. Les visites pastorals eren i són inspeccions a les parròquies per veure’n l’estat del seu patrimoni així com l’estat de les ànimes. En les visites pastorals els parroquians explicaven la situació de l’església i els actes pecaminosos…