Antonio Francisco Serra fou instrumentista, pedagog i compositor de música per a guitarra. Les obres que va compondre són per a guitarra clàssica però també va jugar un paper fonamental en el món del flamenc; en el qual se’l considera “maestro de maestros”. El seu pare (“gitano català”), de seguida va enfocar al seu fill…
JOAN MATES (1391-1431)
Joan Mates, fou un pintor reconegut arreu del Comtat de Barcelona que, juntament amb molts altres veïns, conformà el teixit social urbà de la Vilafranca Baix medieval. A banda de les seves obres, per saber-ne quelcom de la seva vida hem de ser conscients de la rellevància documental dels testaments, els quals han esdevingut claus…
PERE SACASES I PERNAL (1850-1897)
Pere Sacases i Pernal va ser un activista del catalanisme. Va estudiar al Seminari de la Seu d’Urgell i després Dret i Filosofia i Lletres a Barcelona. Políticament es va iniciar al Partit Republicà Democràtic Federalista, però cap a finals de la dècada de 1870 es va decantar cap al catalanisme de Valentí Almirall, quan…
FRANCESC OLIVERAS (c.1792-1862)
«concedesch a vós tota aquella caseta ab un portal obrint ab totes les entrades y eixides que tinch en la present vila, al Arraval de Sant Francesc». En aquesta caseta, situada al final del carrer de la Cort, visqué Francesc Oliveras, un home «revolucionario, perturbador de la tranquilidad pública, intrigante y descarado». Per comprendre el…
JOANA RASPALL (1913-2013)
Jo he estat aquella noia temorosa / que s’acostava al món dels grans poetes / amb desig de trobar-hi l’aigua viva / i el foc ardent que el cor em reclamava. Associem Joana Raspall a una velleta entranyable que dedicà poesies a les criatures. Ella va saber unir vellesa i infantesa, extrems de la nuesa…
MOSSÈN JOAN VINYETA ROMEU (1912-1985)
L’any 1940 va arribar a Vilafranca aquest sacerdot, nebot del reconegut músic i també sacerdot Mn. Lluís Romeu. L’empenta de la seva joventut en l’entorn de la basílica de Santa Maria fa que en aquests primers anys quaranta el trobem ja en nombroses iniciatives parroquials, com és el cas de l’anomenat Cercle d’Estudis d’Acció Catòlica…
ANFOS SANS I ROSSELL (1880-1948)
Anfós Sans Rossell va ser el principal activista catalanista de Vilafranca durant el primer terç del segle XX. El seu compromís es concretà en els vessants cultural, cívic i polític. A nivell cultural publicà nombrosos articles divulgatius sobre la llengua i la història del país, i redactà la Llibreta de mots del Penedès. Va ser…
MARIA ALMIRALL ARTIGUES (1690-1745)
Se sap poca cosa dels primers anys de Maria Almirall Artigues, també coneguda com «la Basona», més enllà de que era veïna de Vilafranca, vila que la va veure néixer, on es va casar i va enviudar. Una de les seves principals activitats era la de sanadora, i en aquesta ocupació emprava oracions, olis, ungüents…
FERRAN VIA I FREIXAS (1884-1970)
Ferran Via ha estat el pianista més internacional que ha donat Vilafranca, i cal recordar-lo al costat d’altres pianistes d’arrel vilafranquina que han gaudit de reconeixement internacional: Rosa Sabater i Jorge Bolet. Començà els estudis musicals a Vilafranca amb Ferran i Paquita Prats (avi i mare de Dolors Calvet) i els continuà a Barcelona amb…
LA VIDUA JANERA (c.1590-1633)
Durant el segle XVII els vilafranquins hagueren de suportar una plaga permanent: els allotjaments militars. Es tractava d’hostatjar a les cases dels vilatans els soldats de la monarquia hispànica que, molt sovint, recalaven a la Vila. Si bé els allotjaments eren regulats per les lleis catalanes, els soldats actuaven al marge d’aquestes fent servir abusivament…
JOSEP GIRONA I TRIUS (1872-1938)
Fill de l’hisendat vilafranquí Ramon Girona i de Maria del Remei Trius, nasqué a Vilafranca del Penedès el 31 d’ agost de 1872 i estudià a Barcelona els estudis de Medicina, especialitzant-se en cirurgia sota el mestratge de l’eminent cirurgià Dr. Salvador Cardenal Fernández. La seva estima a Catalunya es manifestà prou aviat, ja que…
SALVADOR ARMENDARES I TORRENT (1893-1964)
Malgrat no néixer ni morir a Vilafranca, Salvador Armendares va ser el polític vilafranquí que més pes tingué a la Catalunya de la Segona República. N’és una mostra que, com a diputat al Parlament de Catalunya, participés en l’elecció de quatre presidents de la Generalitat: Macià, Companys, Irla i Tarradellas. L’any 1919 aconseguí la plaça…
