Des de ben antic el comerç ha necessitat una bona xarxa de camins per fer possible l’intercanvi dels productes. Una xarxa que complís el principi bàsic de la comunicació: el d’unir cada veí amb el seu veí pel camí més curt possible. Els grans canvis de la xarxa viària del Penedès no tingueren lloc fins al segle XVIII. En…
La fundació de la Unió de pagesos
Durant la Dictadura les organitzacions polítiques clandestines ajudaven les entitats civils, legals o no, preparant l’articulació democràtica de la societat. En aquest context vam participar des de principis de 1968 en el primer intent de formar un sindicat de pagesos, les Comissions Pageses, que va fracassar. A principis dels 70 es va iniciar un nou…
President, posi les urnes! La consulta del 9-N
“Govern, Parlament, President, posin les urnes!“ va clamar l’aleshores presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, just després de la manifestació que va aplegar 1,8 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana. Era la Diada de 2014, la de la V que es va dibuixar omplint d’ample a ample la Diagonal i la Gran Via. Era la…
La mort de Joan Badia Carbó, àlies Tallaferro. (1616)
L’any 1616 el noble penedesenc Miquel d’Aiguaviva matava a Vilafranca a Joan Badia Carbó, bandoler i cap de quadrilla conegut amb el sobrenom de Tallaferro. En Tallaferro era Nyerro. Aquesta era una de les parcialitats o bàndols en què es dividia bona part de la societat catalana, l’altra eren els Cadells. Però en Tallaferro i…
Espanyolizar Vilafranca. L’anticatalisme de la Dictadura de Primo de Rivera.
El desembre de 1923 molts vilatans van quedar astorats quan es van assabentar que les classes de gramàtica i literatura catalanes organitzades per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana quedaven suspeses. Així ho disposava el comandant militar de la Vila, Luis Vázquez, en un ofici del dia 14 d’aquell mes. Aquesta mesura es dictà tres mesos…
La brega del carrer de la Cort (Setembre-1632)
El setembre de 1632 es produí una brega al carrer de la Cort. S’enfrontaven burgesos i cavallers. Els primers, juntament amb part de la població de la vila, volien impedir l’entrada dels nobles en el govern municipal, del que n’estaven exclosos.Un any abans d’aquesta brega, el virrei havia nomenat com a veguer un noble penedesenc,…
La consagració de Santa Maria de Vilafranca (29 d’agost de 1484)
Un dels edificis més rellevants de l’arquitectura i la història de Vilafranca, i fins i tot del Penedès, és la Basílica de Santa Maria de Vilafranca. Aquest temple, encara avui dia, més de cinc-cents anys després de la seva consagració, continua sent un dels edificis més alts i imponents de la vila. El fet d’erigir…
La traïció de Joan Beaumont (25 de juliol de 1464)
Per entendre aquest episodi de la història de Vilafranca i les conseqüències que se’n derivaren, cal tenir present el conflicte bèl·lic que trasbalsà el Principat de Catalunya en el segle XV. Aquesta guerra, coneguda com la Guerra Civil Catalana o Guerra dels Deu Anys, esdevindria, per una banda, un conflicte polític en què es disputà…
Vilafranca en mans dels Carrasclets (juliol-agost de 1719)
Desprès de l’11 de setembre de 1714 semblava que la pau dels vencedors borbònics s’havia establert definitivament sobre un territori ocupat militarment. El 1719, però, en el context d’una nova guerra internacional es va produir l’entrada a Catalunya d’uns 8.000 guerrillers austriacistes dirigits per Pere Joan Barceló, àlies Carrasclet. Aquests comptaren amb l’ajuda dels miquelets…
L’esclat de la revolució a Vilafranca (juliol de 1936)
El 19 de juliol de 1936 la bandera negra i vermella de l’anarquisme era penjada al Centre Agrícola. El local on tot just el dia abans s’hi reunien els propietaris de la comarca havia estat confiscat pels revolucionaris que hi van establir la seu del Comitè Antifeixista. Al seu davant, tallant la carretera, s’havia improvisat…
Comissió Memòria 