Per entendre l’impacte que suposà l’arribada d’aquesta epidèmia, que cap a 1348 devastaria notablement la població de Vilafranca, cal tenir en consideració el delicat context que patia el Principat de Catalunya durant el segle XIV i XV, i que es caracteritzà per un seguit de calamitats iniciades el 1333. Aquest any seria conegut com Lo…
L’Enfonsament i reconstrucció de la teulada de santa Maria (juliol 1753 – octubre 1760)
El 13 de juliol de 1753 Vilafranca estava corpresa. La volta de la construcció més rellevant i que agrupava la vida social de la vila s’havia enfonsat. L’església de santa Maria havia quedat parcialment destruïda, amb tota la teulada caiguda des de la façana principal fins al centre de la nau. Aquest ensorrament no feia…
La requisa del col·legi Sant Ramon (25 de maig de 1936)
Aquell dilluns es van complir els pitjors presagis del pare Martí Grivé, director del col·legi Sant Ramon. Ja feia gairebé tres anys que l’Ajuntament havia demanat al Ministeri d’Instrucció Pública l’aplicació de la Llei de Congregacions Religioses al col·legi de Sant Ramon. Finalment, el 25 de maig de 1936 una comitiva es presentà a l’escola…
El motí de la Llagosta (5 de maig de 1688)
Entre 1687 i 1689 esclatà a Catalunya una revolta pagesa de considerables dimensions. Fou la Revolta dels Gorretes, o Barretines, causada per les noves exigències fiscals de la monarquia, i per un increment dels allotjaments militars. Fets que succeïren en el context d’una gran plaga de llagosta. La primera incursió de la llagosta a Vilafranca…
Guerra o revolució: els fets de maig de 1937 a Vilafranca
El 29 d’abril de 1937 un grup de vilafranquins mira amb incredulitat l’edifici de les Escoles Graduades, al capdamunt de la Rambla Pi i Margall. S’estava fent realitat un dels pitjors malsons del bàndol lleial a la República. Aquesta vegada no es tractava d’una nova puja de preus dels articles de primera necessitat, ni de…
La primera pedra de la Caserna de Vilafranca (abril de 1752)
Fa trenta-sis anys un grup d’activistes contraris a la permanència de Espanya a l’OTAN, varen batejar el que avui es coneix com a plaça del Penedès amb el nom de plaça de la Pau. Va ser un acte més en el context de la campanya del referèndum sobre l’OTAN celebrat aquell any. L’acte tenia tot…
La secularització del cementiri de Vilafranca (14 d’abril de 1932)
Una gernació es congregava davant l’ajuntament de Vilafranca el dijous 14 d’abril de 1932. A les 11 en punt la gentada, encapçalada pels regidors d’esquerres, s’encaminà al cementiri. Els acompanyaven músics, que anaven alternant La Marsellesa amb L’Himne de Riego i altres himnes populars. Entre la multitud onejaven nombroses senyeres i banderes republicanes. Un cop…
Les tractorades de març (1977 i 1978)
Durant el tardofranquisme l’oposició al règim es va caracteritzar per la creació de plataformes transversals. I el camp no en va ser una excepció. Des de començaments de la dècada de 1960 funcionaven les Comissions Pageses. Aquesta organització va confluir amb altres experiències per acabar formant la Unió de Pagesos, que es va constituir el…
El setmanari ‘Tothom’ (1969-1985)
“No hi ha res més vell que el diari d’ahir (o el setmanari)”. Jo hi afegiria: ni res més interessant. Els mitjans escrits continuen sent una font de primer ordre per saber com era, com és, una societat. El setmanari TOTHOM va nàixer el 1969 mercès a la llei Fraga que donà a l’Església catòlica una sèrie de…
La crema del fons municipal de Vilafranca (19-III-1808/14-II-1874)
Són molts els vilafranquins que coneixen el Llibre Verd. Aquesta és, probablement, la font històrica més important per estudiar el municipi vilatà anterior al segle XIX. De fet, la vila té una escassetat de fonts municipals anteriors a aquesta data. Aquesta mancança és conseqüència de dos esdeveniments que van tenir lloc el segle XIX. El…
Comissió Memòria 