L’1 de gener de 1820, el coronel Rafael de Riego feia un pronunciament militar a la localitat sevillana de Las Cabezas de San Juan per restablir la Constitució de Cadis de 1812. A començaments de març el gest de Riego va tenir ressò a Galícia i, des d’aquí, es va estendre per tot l’Estat espanyol….
La marxa de la llibertat arriba a Vilafranca (29 d’agost de 1976)
La Marxa de la Llibertat va recórrer el territori català l’estiu de 1976 amb la voluntat de reivindicar l’amnistia, les llibertat bàsiques i l’Estatut sota el lema Poble català, posa’t a caminar. La Marxa va passar pel Penedès a mitjans d’agost, seguint la columna Abat Escarré” que havia sortit de Girona el dia 4 de…
La terra és vostra! La vaga de rabassaires (29 juliol de 1932)
A les 11 del matí del 30 de juliol de 1932, el tinent d’alcalde i home fort d’Esquerra a Vilafranca, Salvador Armendares, entrà a la Casa de la Vila. Aquell dia, però, no s’adreçà al seu despatx, sinó que es dirigí a la perrera, nom amb el qual es coneixia el dipòsit de detinguts. La…
La repercussió de la Setmana Tràgica a Vilafranca (juliol de 1909)
El juliol de 1909 els ànims de les classes populars estaven escalfats a Catalunya. El motiu no era altre que l’enviament de tropes de reservistes a la guerra del Marroc, la majoria dels quals eren de pares de famílies humils que no podien pagar per lliurar-se’n. La irritació va esclatar el 26 de juliol amb…
La Concòrdia de Vilafranca (21 de juny de 1461)
La Concòrdia de Vilafranca o Capitulació de Vilafranca fou un dels acords previs a l’esclat de la Guerra Civil Catalana o Guerra dels 10 anys (1462-1472). Aquest conflicte enfrontaria la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la mitjana i baixa noblesa feudal, amb el monarca Joan II conegut com El Sense Fe. En aquesta…
Les creus de terme enderrocades (16 de juny de 1934)
La nit del 16 de juny de 1934 es van enderrocar les creus de terme de Vilafranca, fet que va motivar enèrgiques protestes de la dreta i dels sectors catòlics de la vila. Tots ells en feien responsable l’Ajuntament d’esquerres. Aquest és el cas del setmanari catòlic Acció,on el 23 de juny s’hi afirmava “Encara…
L’assassinat de Jaume Mas: un exemple de la lluita de bandositats a Vilafranca (25 de maig de 1603)
El 24 d’abril del 1590 un grup de vilatans llegia un cartell de desafiament adreçat a dos burgesos de Vilafranca: el botiguer de teles Pau Mas i el notari Miquel Bartomeu. El desafiament era signat per Macià Molner, un bandoler de la Pobla de Claramunt. El 3 d’abril de 1603 el pagès vilafranquí Pere Boni…
Unes fires amb nou accent (27, 28 i 29 de maig de 1932)
L’arribada de la Segona República va suposar una transformació global de la societat. Una bona síntesi d’aquesta transformació van ser les Fires de Maig (o dels Enamorats) de l’any 1932. Unes fires en què hi convivien l’element social i els aspectes econòmic, agrari i comercial. I per això es digueren “fires i festes”. Una clara…
Motí per la suspensió de la Fira dels Apòstols (25 d’abril de 1650)
La societat vilafranquina dels segles XVI a XVIII, ha estat considerada una comunitat poc agitada socialment. Però lluny d’aquesta imatge, a la Vila va existir una conflictivitat permanent que podríem qualificar de baixa intensitat. Amenaces, insults, agressions a cops de puny, amb pedres, bastonades, o amb armes blanques i de foc contra les autoritats es…
Comissió Memòria 