L’any 1616 el noble penedesenc Miquel d’Aiguaviva matava a Vilafranca a Joan Badia Carbó, bandoler i cap de quadrilla conegut amb el sobrenom de Tallaferro.
En Tallaferro era Nyerro. Aquesta era una de les parcialitats o bàndols en què es dividia bona part de la societat catalana, l’altra eren els Cadells. Però en Tallaferro i la seva quadrilla actuaven, també, amb dinàmica pròpia, convertint-se, així, en lladres, segrestadors i assassins. Eren el que s’anomenava: fills de perdició poc tements a Déu i a la justícia temporal.
La quadrilla d’en Tallaferro actuà pel Penedès, la Conca de Barberà i l’Urgell entre el 1614 i el 1616. Com escriu un notari vilafranquí, a 1615 y hagut grandíssims lladres y bandolers. Han agafades y encativades moltes persones en aquest Panadès, de les quals ha hagut molts ducats, y la justícia és anada tota per terra, de tal manera que no és estada més temuda que si no n·i haguera.
Gràcies a un procés incoat per Guerau Peguera, senyor de Foix, a dos membres de la quadrilla d’en Tallaferro tenim coneixement de les seves actuacions. Els dos bandolers, abans de ser assotats, desorellats, arrossegats per terra, tallada les mans dretes, degollats per lo coll i esquarterats van voler buidar el pap, netejar les seves consciències abans de morir i, alhora, evitar el turment.
La quadrilla d’en Tallaferro actuava pel territori amb la impunitat que els donava la gran quantitat de gent que els ajudava i els donava menjar i refugi, tant en les masies isolades com en els nuclis de població: pastors, pagesos, frares de monestirs i rectors. Aquests darrers actuaven d’intermediaris amb les famílies dels segrestats i cobraven en nom dels bandolers els rescats d’aquells.
Bona part de les accions de la quadrilla consistia en robar masies mitjanes aïllades, capturar als seus propietaris per demanar-ne rescats, matar a aquelles persones considerades un perill i, sobretot, a les que havien permès o executat la detenció d’algun dels seus companys.
La mort d’en Tallaferro i el seu germà fou el final de l’època més àlgida del bandolerisme al Penedès que s’havia iniciat a mitjan segle XVI. Però els contemporanis encara no ho sabien això. El 17 de desembre de 1617 arribava a Vilafranca una indulgència plenària per a tots aquells que preguessin a Déu per acabar amb els bandolers. Hom organitzà una processó que tenia com a objectiu beneir el terme i els portals de Vilafranca i treure la maledicció que, es deia, pesava sobre la Vila. Com escriu el cronista: Tota Catalunya estava maleïda per los moltíssims bandolers y lladres que, de molt temps ensà, y ha haguts.
Jordi Vidal Pla
Comissió Memòria 