La brega del carrer de la Cort (Setembre-1632)

El setembre de 1632 es produí una brega al carrer de la Cort. S’enfrontaven burgesos i cavallers. Els primers, juntament amb part de la població de la vila, volien impedir l’entrada dels nobles en el govern municipal, del que n’estaven exclosos.
Un any abans d’aquesta brega, el virrei havia nomenat com a veguer un noble penedesenc, alhora que rebutjava la candidatura d’un veguer burgès. Un grup de vilatans van negar-se a acceptar i obeir al nou veguer, la qual cosa els portava a ser perseguits com a enemics del rei.

En defensa dels seus interessos els nobles feren entrar a Vilafranca, el juny del 1632, una vintena de fadrins armats. Era una tropa comandada per nobles i integrada per personatges com Joan Febrer, àlies “La Mandra”, un delinqüent habitual. Alhora, el virrei va manar allotjar uns 900 soldats, amb l’excusa “de assossegar los ánimos”, tot pretenent que els vilatans acceptessin tant el nou veguer com la pretensió dels nobles d’entrar al govern municipal. Com a precaució, però, els nobles tement per la seva seguretat i decidiren fixar les seves residències fora de Vilafranca.

El governador General de Catalunya s’instal·là a Vilafranca entre el gener i el febrer de 1633, per intentar, infructuosament, capturar als vilatans perseguits per no acceptar al veguer. El març la tensió política de la vila s’agreujà. El sotsbatlle, Ramon de Castellví, un dels líders dels burgesos, va ser assassinat a Barcelona. Els assassins van ser Ramon de Copons, noble vilafranquí, i “La Mandra”.

A més, el virrei va ordenar un nou allotjament de soldats que vulnerava la legalitat: totes les famílies dels perseguits pel virrei foren obligats a allotjar a les seves cases fins a sis soldats per casa. Però malgrat tot, ni virrei ni soldats van poder capturar als vilatans perseguits que comptaven amb l’ajuda de molts veïns i fins i tot dels preveres i frares de la vila.

Els vilatans, però, no oblidaven la mort del sotsbatlle. El març de 1634, sense esperar l’autorització del veguer, els jurats van tocar a sometent i una munió de vilatans es va llançar a perseguir Joan Febrer que, acorralat, es refugià al cementiri de Santa Maria. Davant la impotència del veguer, els vilatans dirigits pels jurats entraren dins de sagrat i el mataren.

Era més del que podia aguantar el virrei que el 3 de maig es personà a la Vila i ordenà l’entrada dels nobles al Consell Municipal. A canvi, exculpà a tots els que havien declarar el sometent que va posar fi a la vida de La Mandra. D’un llistat de 36 vilatans subjectes a persecució reial, en va perdonar 21, si bé molts no van poder tornar a trepitjar Vilafranca fins passat un any.

El conflicte tingué una clara triomfadora: la noblesa, i una clara perdedora: la població de Vilafranca.

Jordi Vidal Pla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s