Un dels edificis més rellevants de l’arquitectura i la història de Vilafranca, i fins i tot del Penedès, és la Basílica de Santa Maria de Vilafranca. Aquest temple, encara avui dia, més de cinc-cents anys després de la seva consagració, continua sent un dels edificis més alts i imponents de la vila. El fet d’erigir les esglésies en els punts més elevats de la vila, responia a la voluntat de transmetre el següent missatge: l’església, la representació de la cristiandat i de Déu a la ciutat, s’elevava per sobre de la societat i la vida terrenal, aproximant-se més que cap altre edifici al cel i, per tant, a Crist.
Gràcies a la documentació escrita, hom coneix que Santa Maria fou consagrada el 29 d’agost de 1484, no obstant, la història de l’edifici parteix de més antic, i de la mateixa manera, la seva finalització, hauria d’esperar encara uns quants segles.
Per posar-nos en context, la basílica de Santa Maria està situada a la plaça de Jaume I, al centre de l’antic nucli medieval de la vila. La seva construcció, que correspon a un primerenc estil gòtic, és la conseqüència del creixement demogràfic que Vilafranca experimentà als segles XIII i XIV, i que anà acompanyat d’un important desenvolupament econòmic, social i del poder eclesiàstic. No obstant això, aquesta església no fou erigida ex novo, sinó que s’aixecaria sobre una antiga església romànica del segle XII, documentada des de 1188, durant el regnat d’Alfons I. El finançament del nou temple gòtic, es realitzà gràcies a les donacions dels gremis i confraries de la vila.
Així doncs, l’edifici que actualment podem veure a la plaça Jaume I, el podríem datar en conjunt, del segle XV, moment en què es consagra l’edifici. Per altra banda, la cripta seria una mica posterior, del segle XVI, més concretament de 1561. Més endavant, entre els segles XVIII i XIX, es dugueren a terme obres importants, com la reforma de la volta de creueria, esfondrada el 1735 i la del campanar, en els anys 1775, 1869 i 1919, així com la construcció de la Capella del Santíssim, el 1809.
Cal saber també, que a inicis del segle XX, la façana principal renaixentista, va ser substituïda per la neogòtica, canvi que es dugué a terme entre 1903 i 1905. Finalment, ja que hem parlat del moment de la seva consagració, també és interessant saber que el papa Benet XV, el 1920, elevà l’església a la categoria de basílica menor.
Aleix Saumell Mañé
Comissió Memòria 