Per entendre aquest episodi de la història de Vilafranca i les conseqüències que se’n derivaren, cal tenir present el conflicte bèl·lic que trasbalsà el Principat de Catalunya en el segle XV. Aquesta guerra, coneguda com la Guerra Civil Catalana o Guerra dels Deu Anys, esdevindria, per una banda, un conflicte polític en què es disputà el control sobre el Principat, comportant la divisió de la noblesa catalana, i per l’altra, un conflicte social en què la pagesia remença, que aspirava aconseguir més drets i llibertats, s’enfrontà contra la noblesa feudal; aquest darrer conflicte rebria el nom de Guerres Remences.
A grans trets, la Guerra Civil Catalana que es prolongà des de 1462 fins a 1472, enfrontaria, per una banda el rei Joan II, el Sense Fe, que comptava amb el suport de l’alta noblesa catalana i els pagesos remences, així com de tropes aragoneses i navarreses; i per l’altra, la Generalitat de Catalunya, que comptava amb el suport de la mitjana i baixa noblesa feudal, enfrontada amb els pagesos remences per les seves aspiracions.
D’ençà que es va iniciar el conflicte el juny de 1462, Vilafranca es comprometé amb la causa de la Generalitat. Per aquesta raó, el 7 d’octubre la vila seria atacada i presa per un exèrcit de 16.000 homes format per les forces de Gastó IV de Foix i del mateix rei Joan II. En la lluita moriren més de cinc-cents vilafranquins.
Més tard, Pere IV, conestable de Portugal, seria proclamat rei dels catalans, en un dels intents de la Generalitat per trobar un monarca legítim que substituís el ja difunt Carles de Viana, primogènit del rei i el seu principal enemic. El març de 1462, el mateix rei Pere faria estada a Vilafranca, mentre dirigia les operacions contra els partidaris de Joan II, que dominaven alguns llocs del Baix Penedès i del Garraf. En aquesta estada a la vila, Pere IV va poder comprovar de primera mà que Vilafranca havia sofert danys superiors als de Cervera.
El 25 d’agost de 1464 va tenir lloc a la vila un fet transcendent en la guerra. Joan de Beaumont, capità general del rei Pere, es va passar a l’enemic i va lliurar Vilafranca als partidaris de Joan II, fet que motivaria un nou capítol de duríssimes represàlies i d’exili voluntari de molts nobles de la vila. Aquest esdeveniment va agreujar la crisi post bèl·lica que patí la vila, a la que se li ha de sumar la fam i la pesta que seguiren la guerra i l’expulsió posterior dels jueus. Tot plegat va provocar la despoblació i l’empobriment que es donaren a Vilafranca, com succeí a tot el Principat.
Aleix Saumell Mañé
Comissió Memòria 