El 19 de juliol de 1936 la bandera negra i vermella de l’anarquisme era penjada al Centre Agrícola. El local on tot just el dia abans s’hi reunien els propietaris de la comarca havia estat confiscat pels revolucionaris que hi van establir la seu del Comitè Antifeixista. Al seu davant, tallant la carretera, s’havia improvisat una barricada que era custodiada per diversos treballadors armats. A Vilafranca havia esclatat la revolució.
Aquell estiu el temps històric s’havia accelerat. El 17 de juliol es va produir un cop d’estat militar contra el govern republicà d’esquerres que havia sorgit de les eleccions del febrer. A Catalunya, els militars insurrectes van ser derrotats per la Guàrdia d’Assalt i la Guàrdia Civil i per voluntaris antifeixistes, bona part dels quals eren anarquistes. Esclafada la revolta militar, els treballadors no van deposar les armes i van iniciar una revolució amb l’objectiu d’assolir una societat plenament igualitària. Durant uns mesos hi hagué un doble poder. D’una banda, el poder oficial seguia en mans de la Generalitat i els ajuntaments. Però el poder real el tenien els comitès de milícies.
A Vilafranca, sense caserna militar des del 1931, no va haver-hi combats, però el poder real restà en mans del Comitè Antifeixista, creat el 19 de juliol i integrat per partits i sindicats d’esquerres. El Comitè era dominat pels anarquistes i controlava l’ordre públic mitjançant les patrulles de control, que perseguien els sospitosos de recolzar els colpistes. També organitzà la distribució d’aliments entre els vilatans i impulsà la col·lectivització d’empreses, que passaren a mans dels seus treballadors.
L’Ajuntament, per la seva banda, va anar a remolc del Comitè. En van ser expulsats els regidors de dretes i va regular algunes de les accions que els revolucionaris havien dut a terme. N’és un exemple la ratificació de la confiscació dels edificis religiosos de la vila, que van passar a ser propietat del municipi. Però va veure’s del tot impotent per frenar els assassinats perpetrats per l’entorn de les patrulles de control. Aquest trist episodi va ser el més fosc dels primers mesos de guerra a Vilafranca i comportà la mort de quaranta-dues persones a la vila. Els assassinats eren capellans, militants de partits de dreta, propietaris i catòlics destacats.
El doble poder i la revolució que se’n derivà s’anirien extingint paulatinament. El primer pas es donà el 26 de setembre, quan el nou govern de la Generalitat -integrat per totes les forces antifeixistes, anarquistes inclosos– decretà la dissolució dels comitès. Però no va ser fins els Fets de Maig de 1937 quan les institucions republicanes posarien fi a la revolució.
Salvador Campamà i Romeu
Comissió Memòria 