La pesta a Vilafranca del Penedès (segles XIV-XV)

Per entendre l’impacte que suposà l’arribada d’aquesta epidèmia, que cap a 1348 devastaria notablement la població de Vilafranca, cal tenir en consideració el delicat context que patia el Principat de Catalunya durant el segle XIV i XV, i que es caracteritzà per un seguit de calamitats iniciades el 1333. Aquest any seria conegut com Lo mal any primer i marcaria l’inici d’un seguit de males collites, la pujada dels preus i conseqüentment la fam. Quinze anys després, el 1348, arribaria la Pesta Negra que s’escamparia de manera inevitable per les principals poblacions catalanes. Alguns factors com l’elevada concentració de població, la falta d’higiene i la poca ventilació en les ciutats medievals emmurallades va precipitar la pèrdua de la meitat de població en pràcticament totes les poblacions, entre elles Vilafranca del Penedès.

Les dades recollides per determinades fonts demostren el fort impacte que rebé Vilafranca al llarg d’aquests dos segles de la baixa edat mitjana, en què, fins ben entrat el segle XV es succeïren les epidèmies de pesta i les males collites. Una de les fonts més útils són els fogatges. Si donem una ullada als fogatjaments de Cervera i Tortosa (1367-70) que recullen també la població de Vilafranca s’observa com els focs disminueixen de 870 a 820 focs  en només tres anys. Si s’analitzen els fogatges posteriors a les pestes del segle XV, hom pot observar fins a quin extrem quedà delmada la població vilafranquina, fins al punt de trobar en 1497 un total de 315 focs, menys de la meitat dels enregistrats en temps de Pere III. Aquestes dades relatives a la població Vilafranquina demostren clarament l’impacte d’aquesta epidèmia. Un altre exemple d’aquest impacte s’ha de situar el 2019 durant les obres d’ampliació del Museu de les Cultures del Vi-Vinseum on es trobà una necròpolis medieval amb unes 113 persones de totes les franges d’edat enterrades, agrupades en alguns casos en parelles o grups de tres. Aquest fet porta a pensar que les tombes podrien correspondre a la segona meitat del segle XIV i més concretament a la devastació provocada per la pesta.

Si s’observen aquestes referències, és evident el fort trasbals que patí Vilafranca al llarg d’aquests dos segles, ja no només per les pèrdues humanes, sinó també per les conseqüències que d’aquestes se’n derivaren, com l’estancament i retrocés econòmic o les dificultats de l’administració de la vila per a gestionar i fer front a una situació quasi sense precedents en la seva història.

Aleix Saumell Mañé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s