L’Enfonsament i reconstrucció de la teulada de santa Maria (juliol 1753 – octubre 1760)

El 13 de juliol de 1753 Vilafranca estava corpresa. La volta de la construcció més rellevant i que agrupava la vida social de la vila s’havia enfonsat. L’església de santa Maria havia quedat parcialment destruïda, amb tota la teulada caiguda des de la façana principal fins al centre de la nau. Aquest ensorrament no feia res mes que constatar un mal estat general de l’edifici que ja feia anys que s’havia detectat i que finalment va comportar aquesta destrossa.

La reconstrucció de la nova teulada era una feina de grans dimensions, i immediatament, aquella mateixa tarda, es va celebrar una reunió a la capella dels Dolors per constituir una junta per gestionar-la. En formaven part el bisbe de Barcelona, el capità General de Catalunya, l’alcalde, procuradors de la Comunitat de preveres i sis veïns de la vila entre d’altres. Aquesta junta es va continuar reunint els diumenges a la vicaria per passar comptes i supervisar els treballs que havien decidit encarregar al mestre d’obres Marc Trius.

La comunitat de preveres de santa Maria era la institució religiosa de més prestigi, i capacitat econòmica de la vila. Entre la documentació del seu arxiu hi consten tota una sèrie de mesures per obtenir els fons necessaris per a la reconstrucció. Per exemple es va acordar que els veïns deixessin de pagar la contribució que es destinava a l’edificació de la caserna, que tot just s’havia iniciat un any abans. O també es van disposar diferents caixetes en hostals, posades, llocs públics, tendes, tavernes i mercats de la vila per recollir diners.

La nova teulada modificava l’aspecte de l’església, amb la teulada gòtica gairebé desapareguda. La nova coberta era mes alta i es va rebaixar la volta, deixant un espai de pas entre la nova teulada i la volta. Per tal de suportar el nou embigat es van aixecar cinc murs entre els contraforts i es va col·locar una gran encavallada en cada tram dels cinc en que es dividia la teulada. També calia un nou sistema per expulsar l’aigua de la pluja, reaprofitant una part de les antigues canalitzacions medievals. Per això es van encastar uns tubs ceràmics a les parets que suportaven la nova teulada i s’endinsaven als contraforts fins a trobar els canals de les gàrgoles.

Els treballs van tenir una durada de set anys i, finalment, el 19 d’octubre de 1760, es va celebrar una gran processó amb el drac, l’àliga, les cotonines o els gegants per retornar el Santíssim Sagrament des de la capella dels Dolors fins a l’església de santa Maria, que des d’aquell moment conserva la mateixa estructura de teulada.

Josep M Feliu Roca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s