La requisa del col·legi Sant Ramon (25 de maig de 1936)

Aquell dilluns es van complir els pitjors presagis del pare Martí Grivé, director del col·legi Sant Ramon. Ja feia gairebé tres anys que l’Ajuntament havia demanat al Ministeri d’Instrucció Pública l’aplicació de la Llei de Congregacions Religioses al col·legi de Sant Ramon. Finalment, el 25 de maig de 1936 una comitiva es presentà a l’escola per iniciar els tràmits de la requisa.

En un primer moment, el pare Grivé es va negar a deixar entrar la comitiva encapçalada per l’alcalde Fèlix Balaguer, la inspectora de primer ensenyament de la província de Barcelona, Leonor Serrano, i un notari. Els acompanyaven nou regidors d’esquerres, i també el vocal vicepresident del Consell Local de Primera Ensenyança, Josep Roig i, en representació dels pares de família al mateix Consell, Sebastià Balaguer

Davant l’actitud del pare Grivé, la inspectora demanà a l’alcalde que avisés la força pública. Aleshores, el director els permeté l’entrada i el notari procedí a fer inventari. S’acceptà la petició del pare Grivé de no entrar a les habitacions dels religiosos. Un cop enllestit l’inventari, es va donar un termini de vuit dies a la comunitat per tal que desallotgés l’escola, i la inspectora va demanar a l’alcalde que ordenés a la Guàrdia Civil custodiar l’edifici per garantir la seguretat dels frares. Fou aleshores quan Manel Feliu, present a l’acte, s’identificà com a president de la delegació a Vilafranca de l’Associació de Pares de Família de Catalunya i protestà per la forma “ il·legal i arbitrària “ amb què, segons ell, s’havia fet la requisa. Leonor Serrano va exigir que constés en acta que el citat pare de família no recordava com, quan ni on s’havia constituït la referida Associació.

Sant Ramon esdevindria escola pública, amb el nom de Grup Escolar número 1–Escola Francesc Macià. El que hi succeí era resultat de la legislació que s’aplicà a la resta d’escoles religioses de la vila i del país. La Segona República pretenia implantar un estat laic que garantís la plena llibertat religiosa i, alhora, posés fi a l’enorme poder que l’Església Catòlica havia tingut secularment. D’aquí, mesures com la Llei de Congregacions Religioses, aprovada per les Corts republicanes l’any 1933 i que prohibia als ordes religiosos impartir ensenyament. Ja aquell mateix any l’Ajuntament de Vilafranca n’exigí l’aplicació a la vila, però la destitució del consistori democràtic que es derivà dels Fets d’Octubre de 1934 n’ajornaren l’execució. Arran del triomf de les esquerres a les eleccions generals de febrer de 1936 es van restituir els ajuntaments democràtics i es va reactivar l’aplicació de la legislació laica. El succeït a Sant Ramon n’és una mostra. 

Salvador Campamà i Romeu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s