El motí de la Llagosta (5 de maig de 1688)

Entre 1687 i 1689 esclatà a Catalunya una revolta pagesa de considerables dimensions. Fou la Revolta dels Gorretes, o Barretines, causada per les noves exigències fiscals de la monarquia, i per un increment dels allotjaments militars. Fets que succeïren en el context d’una gran plaga de llagosta.

La primera incursió de la llagosta a Vila­franca va començar al juliol de 1687 i ho feu, com explica el Llibre Verd, amb tanta multitut que spantava, que feya sombra al sol y tapava tota la terra. Els estralls, però, no van ser importants, atès que ja s’havia segat. Ara bé, l’any 1688, i amb els camps per segar, la llagosta semblava que acabaria amb gran part de la collita.

Dirigits pels jurats, els vilatans salían como en somatén a matar la langosta. Però aquesta mobilització vilatana, feta en un clima general d’incertesa i temor, creà un ambient favorable per a qualsevol tipus d’explosió social.

Així fou com el 30 d’abril i el 5 de maig de 1688 hi hagué sengles motins protagonitzats pels pagesos. El 30 d’abril a la matinada alguns fills de perdició, armats de destrals, podadores y fals no dubtaren en amotinar-se contra lo magnífich Pau Palau, burgès, y així mateix als 5 del mes de maig, a la tarda, no haurien [els pagesos] dubtat amotinar-se cridant crits de visca la terra y muiren los traïdors, tocant o sonant un corn, ame­nasant de anar a matar a dit Pau Palau y al doctor en medicina Jaume Vila. Els crits de visca la terra y muiren los traïdors i el toc del corn eren habituals en els avalots dels pagesos catalans, malgrat estar legalment prohibits.

Pau Palau era una de les persones designades pels jurats per organitzar la lluita contra la plaga, i el 30 d’abril havia tingut un desafortunat incident amb una vídua que no volia anar a matar la llagosta, però si cobrar el que pagava l’ajuntament per fer-ho.  L’incident no s’havia oblidat, i davant dels amenaçadors pagesos, el 5 de maig s’hagué de refugiar al convent de les monges carmelites. El mateix succeí al metge Jaume Vila i al jove cirurgià Pere Guasch. D’altres personatges de l’elit vilafranquina ja havien fugit abans del motí davant l’actuació d’escamots gorretes.

Els crits dels revoltats no deixaven cap dubte: Visca la Terra y muiren los traïdors […] anem a casa de lo traïdor d’en Pau Palau y si és a la porta lo degollarem […]  qui no dirà, minyons, Visca la Terra, a de morir. Desprès d’hores d’incertesa el motí s’apaivagà amb la mediació dels clergues de la vila.

Aquest avalot d’un dia o revolta avortada ha passat desapercebut fins ara pel fet de fracassar, però com tants altres que es van descobrint en els arxius, són una bona mostra de la indignació dels més humils que periòdicament esclatava contra les elits vilafranquines.

Jordi Vidal i Pla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s