Guerra o revolució: els fets de maig de 1937 a Vilafranca

El 29 d’abril de 1937 un grup de vilafranquins mira amb incredulitat l’edifici de les Escoles Graduades, al capdamunt de la Rambla Pi i Margall. S’estava fent realitat un dels pitjors malsons del bàndol lleial a la República. Aquesta vegada no es tractava d’una nova puja de preus dels articles de primera necessitat, ni de l’arribada de notícies d’un altre vilatà mort al front. Aquesta vegada es constatava la greu divisió que hi havia dins el bàndol republicà. La CNT, sota la direcció del conseller local de Defensa, s’havia possessionat de les Escoles i les estava fortificant per fer front a un possible atac enemic. Un enemic que no era el feixisme –el front més proper era a l’Aragó– sinó els convilatans d’ERC, del PSUC, de la Unió de Rabassaires i d’Acció Catalana.

Aquell mateix dia, patrulles de control locals–algunes dels quals integrades per regidors– de la CNT, del POUM i de les Joventuts Llibertàries havien arrestat militants –alguns dels quals, regidors– de les quatre organitzacions abans esmentades. Vilafranquins antifeixistes contra vilafranquins antifeixistes.

Des del cop d’estat del juliol de 1936 eren paleses les grans divergències que hi havia entre els antifeixistes. Per als anarquistes de la CNT–FAI i pels comunistes antiestalinistes del POUM calia lluitar per guanyar la guerra i, alhora, fer la revolució. En canvi, per a ERC, el PSUC i altres organitzacions republicanes calia centrar tots els esforços en guanyar la guerra. Per fer possible la victòria calia, segons ERC i PSUC, un govern fort que garantís l’ordre públic a la rereguarda. Aquest govern hauria de posar fi al sistema de milícies voluntàries que anaven al front a lluitar contra l’exèrcit franquista i substituir-les per un exèrcit convencional. Tot plegat comportava reduir el pes dels anarquistes als governs de la Generalitat i de la República, i també als ajuntaments. Aquestes divergències van derivar, a Barcelona, en violents enfrontaments armats entre el 3 i el 7 de maig, que es van resoldre a favor del PSUC i ERC.

A Vilafranca els Fets de Maig van començar uns dies abans, i no van finalitzar del tot fins el 12 de maig, quan la Guàrdia d’Assalt va donar per enllestida la requisa d’armes efectuada als cenetistes i al POUM. El 21 de maig es certificà la derrota anarquista a Vilafranca amb una reestructuració de l’equip de govern. ERC mantenia l’alcaldia, el PSUC en sortí clarament reforçat, mentre que la CNT esdevingué testimonial. Pitjor fou el destí del POUM, que resultà expulsat de l’equip de govern, el seu local va ser clausurat i alguns militants van ser detinguts. Entre ells el regidor Antoni Font. Tot plegat davant la mirada incrèdula dels vilatans antifeixistes.

Salvador Campamà i Romeu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s