El setmanari ‘Tothom’ (1969-1985)

“No hi ha res més vell que el diari d’ahir (o el setmanari)”. Jo hi afegiria: ni res més interessant. Els mitjans escrits continuen sent una font de primer ordre per saber com era, com és, una societat. El setmanari TOTHOM va nàixer el 1969 mercès a la llei Fraga que donà a l’Església catòlica una sèrie de privilegis en l’àmbit dels mitjans de comunicació. Haver ajudat a guanyar “la cruzada” tenia les seves compensacions. TOTHOM és el testimoni més complet i, per tant, fidel, de la Vilafranca del tardofranquisme fins a les eleccions municipals del 1979, precisament pel seu antifranquisme militant i per la seva lluita per la democràcia.

L’acusació habitual del franquisme local cap a la redacció del setmanari era la de crear problemes. Joan A. Ventura, primer director, ànima i fundador del setmanari els respongué: denunciar els problemes no és crear-los. Per cert, la primera dificultat amb la censura es va presentar abans de publicar-se el primer número. En el cartell promocional estava escrit:  “El setmanari Tothom, per a tothom“, i la censura va fer tallar “per a tothom.” Tot plegat no era impediment perquè cada setmana, i sense pagar-los, dos exemplars anessin a parar a l’Ajuntament.

Seria incomplet no anomenar en aquest article, al periodista Antoni Ribas, compromès des del primer moment; l’editorialista Antoni Resta i el fotoperiodista Jordi Valls i, sobretot l’impressor Jordi Llopart de St. Sadurní. Però la publicació no solament fou portaveu de l’antifranquisme, sinó de tota mena manifestacions de la lluita obrera i sindical; testimoni de part de les eleccions municipals del 1973; i portaveu dels nous horitzons teològics del Vaticà II. Aquí cal fer esment de l’article de mossèn F. Ràfols i del que publicava el setmanari franquista Penedès. Així mateix, el setmanari és testimoni de la mort de dictador (1975) i de les lluites veïnals i de l’Assemblea de Catalunya a l’Alt Penedès. Per tant és testimoni escrit de la Transició a la vila i comarca. Tampoc no es va oblidar de les lluites pageses, i del naixement del sindicat Unió de Pagesos.

La redacció del setmanari, al baixos del carrer de la Font 35, era un focus de poder de primer ordre en l’àmbit informatiu, polític, cultural i teològic. El perquè del seu tancament és un capítol que haurien d’explicar els qui ho varem viure. Però setze anys publicant cada setmana no està gens malament. El dibuix, de fet un collage, de la primera portada, obra de l’artista Pau Boada, era un estrat exacte de l’ànima de la vila entre el 1969 i 1975.

Enric Tomàs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s