La crema del fons municipal de Vilafranca (19-III-1808/14-II-1874)

Són molts els vilafranquins que coneixen el Llibre Verd. Aquesta és, probablement, la font històrica més important per estudiar el municipi vilatà anterior al segle XIX. De fet, la vila té una escassetat de fonts municipals anteriors a aquesta data. Aquesta mancança és conseqüència de dos esdeveniments que van tenir lloc el segle XIX.

El març de 1810, Catalunya es trobava immersa en la Guerra del Francès. Vilafranca també patia els efectes de la guerra, i havia patit diverses jornades convulses, com fou la del 19 de març de 1808, dia de l’aixecament dels sometents.

El dia 19 de març, la vila va ser devastada per un grup de sometents que van calar foc a l’arxiu municipal. Així ho explicava Ramon Esclasans 90 anys més tard: “Abandonada la Vila pels vehins, fou horriblement saquejada el 19 de mars per una colla de perturbadors […] que cremaren tots els documents de Casa de la Vila per creure que entre ells trobarien medis els francesos per fer pagar la contribució a la vila”.

Així doncs, els documents municipals van ser cremats una primera vegada, però a la dècada dels setanta es produeix un fet similar. L’aixecament carlí de 1872 havia donat lloc a una guerra contra el govern constitucional. Fou la Tercera Guerra Carlina que va suposar per Vilafranca problemes diversos i múltiples entrades de les tropes carlines. En una d’aquestes ocupacions, el 14 de febrer de 1874, l’arxiu municipal es va cremar una altra vegada, reduint a cendres les restes de l’arxiu.

Si bé és cert que la majoria de fonts municipals de Vilafranca anterior al segle XIX han desaparegut, l’Arxiu Comarcal conserva altres fons d’aquest període. Custodia, per exemple, un dels fons notarials més extensos de Catalunya. Així mateix, també disposa d’un fons judicial prou complet. Aquests i d’altres permeten estudiar en profunditat la història de la Vila.

La Història està sembrada d’atacs contra el patrimoni documental, fins al punt que es pot afirmar  que els conflictes ens han arrabassat una part del nostre llegat. El menyspreu cap als patrimoni documental és un mal endèmic de la nostra societat. Una societat que ha estat testimoni dels atacs més flagrants contra la documentació i que ha permès que aquests atacs es produïssin una i altra vegada. No obstant això, hem de ser conscients d’aquells fons que sí han arribat als nostres dies i tenir el compromís col·lectiu de prendre part en la seva conservació. Els arxius estaran sempre a la nostra disposició per exercir aquesta funció.

Teresa Jiménez Poch

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s