Quan el rellotge s’endarrereix: l’ocupació franquista de Vilafranca (21 de gener de 1939)           

Vilafranca, dissabte 21 de gener de 1939. Quan el rellotge de la casa de la vila marca dos quarts de sis de la tarda, les noves autoritats l’endarrereixen dues hores per tal d’ajustar-lo a l’hora de l’Espanya nacional. A la vegada, s’arria la bandera republicana i s’hissa la franquista, al temps que al balcó s’hi exhibeix un retrat de la Mare Ràfols. La posada en escena de l’ocupació constituïa tota una declaració d’intencions del nou règim: es feia marxa enrere en els avenços democràtics dels anys de República i s’implantava una dictadura feixista basada en el nacionalcatolicisme.

Feia dies que es veia venir la caiguda de la vila. Arran  de la desfeta republicana a la batalla de l’Ebre, el 23 de desembre de 1938 va començar l’ofensiva franquista sobre Catalunya. L’Exèrcit Popular de la República, amb escàs material i, sobretot, amb una moral desfeta, poc podia fer per aturar els colpistes. El 15 de gener havia caigut Tarragona, i el 20 de gener va ser el torn del Vendrell. La nit del 20 al 21 es veien des de Vilafranca les fogueres que els soldats de la cinquena divisió de Navarra havien encès prop de Sant Jaume dels Domenys. La munió de refugiats que feia dies que travessaven la vila era un altre senyal inequívoc de la imminent caiguda. Poc hi podien fer les pancartes animant a la resistència que les Joventuts Socialistes Unificades van proposar penjar.

Els franquistes van trobar-se amb uns carrers gairebé buits. De mica en mica van anar formant-se grupets de simpatitzants franquistes, i també de gent que, simplement, estava tipa de tanta guerra. Aviat el pregoner va anunciar que l’endemà hi hauria missa de campanya. La primera missa pública a Vilafranca des del juliol de 1936, tot i que durant la guerra se n’havien fet de clandestines a can Benach i altres cases. Mentrestant, les autoritats militars van nomenar el primer alcalde del franquisme: el falangista Joan Francesc Sabaté, el mateix que afirmaria que una nit de guerra se li va aparèixer el Sagrat Cor de Jesús. Mentrestant, s’anaven prenent les primeres decisions, com el restabliment de la caserna a l’edifici on durant la República s’hi van instal·lar les escoles i la biblioteca. Mentrestant, moltes cases restaven tancades, les del que tenien por i les dels que no tornarien. Mentrestant, encara no era possible fer balanç de les víctimes a Vilafranca. 1 600 vilafranquins fora de la vila,  113 morts al front, 42 assassinats a la rereguarda, 19 que serien executats a la postguerra, 6 que moririen als camps nazis i 20 que ho farien als camps franquistes. Mentrestant, la memòria dels vençuts encara resta a l’espera de reparació.

Salvador Campamà i Romeu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s