Les eleccions municipals (14 de gener de 1934)

El 14 de gener de 1934 es van celebrar les primeres eleccions municipals de la història de Catalunya considerades com a plenament democràtiques: per primer cop hi van poder votar i presentar-s’hi homes i dones en peu d’igualtat. Unes eleccions que només van tenir lloc a Catalunya emparades per les competències que tenia la Generalitat i per la Llei Municipal de Catalunya, la qual establia, entre altres coses, el règim electoral.

Com que Vilafranca del Penedès no arribava encara als 10.000 habitants només podien entrar al consistori dues llistes. La que guanyés s’enduia els 11 escons de la majoria i la que perdés, els 5 de la minoria. Això va provocar que s’hi presentessin només dues candidatures: la Coalició Republicana d’Esquerra, formada per Esquerra Republicana, els federals i Acció Catalana Republicana, i la dretana Coalició Vilafranquina, formada pel Partit Republicà Radical, la Lliga Regionalista i elements catòlics.

Aquests comicis es van produir en un context complicat. Les dretes feia poc que havien guanyat les eleccions generals i reclamaven noves eleccions al Parlament de Catalunya, i la Llei de Contractes de Conreu acabava d’iniciar els seus tràmits parlamentaris.

Aquesta darrera qüestió generava força tensió al Penedès la qual es va manifestar a Vilafranca el mateix dia de les eleccions. Vista l’experiència de les eleccions anteriors, grups de gent d’esquerres van mobilitzar-se per controlar la diada electoral. Això va enervar la dreta que va acabar acusant les esquerres de “Dictadura rabassaire” i de coaccions. Les forces d’esquerra, per la seva banda, acusaren la coalició de dretes d’intentar robar les actes per tal de manipular-les.

Els resultats van ser molt ajustats: 2.595 vots a l’esquerra i 2.475 a la dreta. Això provocà la impugnació dels resultats per part de la Candidatura Vilafranquina, argumentant irregularitats en el procés electoral. El recurs fou desestimat, però retardà fins al 12 de març la constitució del nou Ajuntament. Finalment, aquest va quedar integrat per Fèlix Balaguer Castellet, Jaume Guitart Soler, Joan Esclassans Milà, Jaume Ferrer Peralta, Enric Bertran Hero, Magí Manyé Rafecas, Francesc Hugué Raurell, Josep Junqué Massana, Josies Albertí Sbert, Antoni Ventura Vallès i Miquel Plans Marimon, per part de la Coalició Republicana d’Esquerra, i per Josep Senabre Giralt, Antoni Gallemí Gumà, Josep Martí Bertran, Miquel Feliu Campamà i Narcís Guasch Boada, per la Coalició Vilafranquina. D’aquesta forma, Fèlix Balaguer es convertia en el primer alcalde escollit per sufragi universal, qui presidiria un consistori que va continuar les reformes en favor de les classes populars iniciades l’abril de 1931.

Raimon Soler-Becerro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s