La introducció del sistema insaculatori al municipi de Vilafranca (30 de desembre de 1500)

L’origen de l’organització política del municipi vilafranquí, el regiment, es troba en l’atorgament de privilegis per part del rei

Les primeres notícies de l’organització municipal de Vilafranca són de 1289, i durant l’edat mitjana s’anà modificant, si bé mantenint sempre dues grans institucions: un Consell General i un comitè executiu que eren els jurats. La quantitat de membres d’aquests dos organismes i els sistemes d’elecció anaren canviant amb els anys. Així, privilegis com els de 1368, 1369, 1420 i 1468 configuraren el regiment del municipi vilatà que estava plenament estructurat a finals segle XV.

El privilegi del regiment atorgat el 30 de desembre de 1500 per Ferran II va representar un canvi radical en els mecanismes d’elecció dels càrrecs municipals. Ferran II introduí el sistema insaculatori al municipi de Vilafranca: D’ací avant tots los officis e Consell de la dita vila se facen, no per electió, mes per insaculatió y extractió de sort o rodolins. El Consell General i els jurats es triaven,doncs, a sac i sort. Una mà innocent extreia un rodolí de pergamí amb el nom del vilatà que havia d’ocupar el càrrec. Però qui sortia de la bossa o sac era menys important que qui podia entrar en ella, la insaculació pròpiament dita; aquesta era regulada per un complex reglament. En el mateix privilegi s’aplicà la insaculació a tots els càrrecs de l’organigrama municipal: notaris del Consell, baners, pobrers, sagristans, almoiners, clavari, sobreposats, fitadors i oïdors de comptes, i anys més tard als obrers i hospitalers.

El regiment municipal vilatà es mantingué fins el Decret de Nova Planta, si bé fou lleugerament transformat pels privilegis de 1516, 1519, 1605, 1608 i 1632. El règim municipal resultant era representatiu –si bé no democràtic- d’una àmplia part de la població urbana masculina. Aquesta població estava dividida en quatre grups socio-econòmics, coneguts per mans, i cadascuna tenia la seva bossa insaculatòria.  Així, el Consell General, format per 30 persones,  es constituïa a partir de la extracció anual –el darrer dia de l’any- de noms de quatre bosses diferents. La divisió per mans quedava reflectida, també, en els quatre jurats que, triats anualment, dirigien l’administració municipal.

El règim municipal de la vila es mantingué fins la imposició manu militari del sistema corregimental el 1716, que va convertir el municipi vilatà en una institució molt aristocratitzada, comandada per militars espanyols i sense representativitat de la seva base social.  Era l’Espanya dels Borbons.

Jordi Vidal i Pla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s