Les corts catalanes a Vilafranca 1367

Per entendre aquest esdeveniment de la història de Vilafranca, cal conèixer, primer, com funcionava institucionalment la monarquia catalano-aragonesa a l’edat Mitjana. Des del s. XIII el poder del monarca estava condicionat per les Corts. Això convertia la Corona d’Aragó en una monarquia parlamentària, a diferència d’altres monarquies com la de Castella, en que aquestes Corts eren simplement consultives. Les Corts Catalanes estaven formades per tres braços: l’eclesiàstic, el militar o noble i el reial, i havien de donar el vist-i-plau a les demandes del rei. D’aquesta manera, esdevingueren un dels primers parlaments medievals europeus. El rei necessitava l’aprovació de les Corts, i les Constitucions elaborades entre rei i les Corts tenien un rang superior al dels edictes reials i obligaven al propi rei. D’això se n’ha dit pactisme.

Aquestes Corts es convocaven de manera irregular –encara que estava establert que fos triennalment- i així alguns reis en convocaren poques vegades, d’altres ho van fer molt sovint. Una de les principals motivacions que portava als monarques catalans a convocar Corts, era la necessitat de capital, quasi sempre motivat per guerres.

Les Corts de Vilafranca del Penedès foren convocades pel rei Pere III el Cerimoniós. A 1358-59 s’iniciaren a Barcelona, seguiren a Vilafranca i es clausuraren a Cervera. Les de 1367 s’iniciaren a Vilafranca i es clausuraren a Barcelona. A Vilafranca es celebraren al convent de Sant Francesc. Cal entendre aquestes Corts en el context de les necessitats econòmiques del rei en la guerra amb Pere el Cruel de Castella, coneguda com la Guerra del dos Peres (1356-1375).

En la convocatòria de 1367, on per desavinences no hi participà el braç militar, part de les discussions es centraren en el descontentament general que les Corts tenien sobreles despeses dels diputats del General i per com s’havien portat els comptes. Això portà a que les corts nomenessin una comissió, per aclarir la situació. Tot i no existir documentació relativa a l’afer, tot sembla indicar que les tensions entre els diputats i les corts no afluixaren ja que el càrrec de diputat resident a Barcelona es deixà en suspens i es nomenà un regent de la Diputació de Catalunya, tot mantenint-se els càrrecs d’oïdors de comptes. A banda de les seves conseqüències polítiques les reunions de Corts implicava tota una logística, a l’hora d’allotjar, alimentar i atendre tots els membres assistents. Un esdeveniment que estimulava el bullici de la ciutat i de tots els seus ciutadans.

Aleix Saumell Mañé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s