S’ha acabat el bròquil.  Les consultes sobiranistes de 2009      

3 de desembre de 2009. Cal Bolet ple de gom a gom. En un acte organitzat per la Comissió 11 de Setembre, en Joan Solé Bordes començava la seva intervenció amb la frase S’ha acabat el bròquil!. El bròquil era la dependència de Catalunya respecte a Espanya. El bròquil era un règim del 78 ple de dèficits democràtics. El bròquil era el sistemàtic rebuig d’Espanya a les reivindicacions catalanes.

El primer pas s’havia donat a Arenys de Munt el 13 de setembre d’aquell mateix any. Tot un èxit: amb una participació del 41% d’un cens que incloïa els majors de 16 anys, el sí havia obtingut més d’un 96% dels vots. Com passaria a Vilafranca dos mesos després, els partidaris del no van abstenir-se de fer campanya i, molt majoritàriament, de votar. El mateix passaria el 9-N. El mateix passaria l’1 d’Octubre. Els partits contraris a la independència no van voler fer servir les armes de la democràcia. S’estimarien més, com van fer el 2014 i el 2017 fer servir unes altres armes: les togues i les porres. 

La ciutadania Vilafranca va votar el 13 de desembre de 2009, dins el context de la primera onada de consultes, en la qual van votar 167 municipis. Van fer ús del seu dret a vot 7117 persones majors de 16 anys, cosa que significava un 22,1% del cens. D’elles, 6720 van votar sí a la pregunta «Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social?».  La societat civil organitzada havia demostrat la seva força; sense el voluntariat que hi dedicà hores, sense les entitats que van cedir els locals, aquest primer pas no hauria estat possible. Va ser el primer pas de “ gimnàstica democràtica “ per aconseguir el dret d’autodeterminació.

Perquè va ser un primer pas, que anticiparia el que hauria de passar el 9-N i  l’1 d’octubre. Poc abans, aquell mateix 2009 l’historiador Oriol Junqueras  havia publicat el llibre Les proclames de sobirania de Catalunya ( 1640 – 1939 ), escrit conjuntament amb Adrià Casas i Albert Botran. Aquella tardor la ciutadania va protagonitzar la primera proclama de sobirania del segle XXI. Perquè cada cop més ciutadans estaven convençuts que s’havia acabat el bròquil i que l’exercici de la sobirania era l’única via possible per aconseguir un país lliure, socialment just, sostenible i democràtic.

Salvador Campamà i Romeu. Pere Sàbat i Lluverol

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s