Salta la notícia: la fil·loxera arriba al Penedès (30 de setembre de 1887)

El darrer terç del segle XIX una terrible plaga va recórrer l’Europa vitivinícola i en va destruir totes les vinyes, transformant completament la vitivinicultura. Es tracta, evidentment, de la fil·loxera (Daktulosphairavitifoliae). Un insecte hemípter que en la vinya europea va tenir l’efecte d’atacar les seves arrels i matar els ceps.

La fil·loxera va arribar a Europa cap al 1863 i ràpidament es va estendre per tot el continent. A la península Ibèrica hi va arribar per tres focus diferents. Per Porto (1871), Màlaga (1878) i per Girona (1879), procedent, en aquest darrer cas del Rosselló.

El primer focus d’una vinya fil·loxerada al Penedès es va descobrir a finals de setembre de 1887 a la partida coneguda amb el nom de la Torre de Loselles, a Gelida. Feia poc, s’havien detectat vinyes infectades a Castellbisbal, fet que va alarmar alguns propietaris de Sant Sadurní, els quals van procedir a dur a terme alguns controls que van donar al descobriment de l’insecte a la finca gelidenca.

La plaga es va escampar ràpidament pel Penedès. El 15 d’octubre ja es trobava a la finca d’Espiells de Sant Sadurní d’Anoia. Va saltar l’any següent a Masquefa i Piera i el juliol de 1889 se’n troben indicis a Avinyonet, la Llacuna, Mediona, el Pla del Penedès, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Subirats, escampant-se per la resta del Penedès durant els anys següents.

Per aturar la plaga, es va proposar tota mena de mesures: cordons sanitaris, tractaments amb sulfur de carboni, tractaments amb mercuri o vinagre o aigua salada, o la immersió de les vinyes. Tanmateix, això no va aturar la fil·loxera i, finalment, l’única solució eficaç va ser la de procedir a la replantació amb ceps americans que serien empeltats de les varietats autòctones. En definitiva, un cop replantades les vinyes, Catalunya havia perdut la meitat de la superfície d’aquest conreu, que ja no es tornaria a recuperar.

La invasió de la fil·loxera va generar una crisi ecològica, en tant que la vinya autòctona ja no es podia plantar com abans i va haver de ser substituïda per peus americans empeltats. També va ser una crisi econòmica de primera magnitud per al Penedès tant per la pèrdua que representava en el seu principal sector econòmic, el vitivinícola, com per l’esforç que va suposar després la replantació. I, finalment, va implicar una crisi social enorme, amb l’expulsió de milers de famílies rabassaires de les seves vinyes i la renegociació dels contractes, tot provocant l’emigració de milers de penedesencs cap a Barcelona i altres llocs, d’una banda, i un intens conflicte social, de l’altra.

Raimon Soler-Becerro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s