La muralla de Vilafranca del Penedès (segle XIV)

Per conèixer els detalls de la construcció de la muralla de Vilafranca del Penedès i les seves primeres defenses, cal fer un repàs a dos fonts: la documentació escrita i les evidències arqueològiques. Així doncs, existeix documentació que es refereix a un primer clos que tancava la vila vella, un conjunt de cases al centre de l’actual vila, on també s’hi documentà un castell (Segle XI) actualment desaparegut al costat de l’església de Santa Maria. Aquesta vila primitiva no es trobava defensada per un mur, sinó que probablement es tractava d’una vall oberta o fossat  just a continuació de la fi de les cases més exteriors, les quals feien a la vegada la funció de muralla. Paral·lelament es troba un altre nucli de població, conegut com a vila nova confirmada per tots aquells edificis que quedarien englobats en la definitiva construcció de la muralla. Aquesta diferenciació entre vila vella i vila nova, fou conseqüència del creixement de la població al llarg del segle XIII ja que davant una falta d’espai a la part més antiga de la vila es començà a construir un nou nucli urbà prop d’aquesta.

La muralla que ha arribat fins avui, si més no fragmentada, es tracta d’una construcció del segle XIV feta per ordre de Pere el Cerimoniós. Aquesta estava formada per la pròpia muralla amb 11 portals, torres i un fossat. Aquesta obra, es feu durant la guerra dels dos Peres (1356-1375), que enfrontà Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel de Castella. En aquest context bèl·lic, moltes viles de la Corona varen ser fortificades, o reconstruïdes les seves muralles, com fou el cas de Girona, i Vilafranca no en va ser una excepció. En un document de 1338 el rei dona llibertat total a la Universitat per destruir edificacions anteriors per poder complir amb la construcció de la nova muralla. Aquestes obres quedaren interrompudes per a la Pesta Negra i els treballs no es reprengueren fins 1360.

En la documentació es pot fer un seguiment del ús i estat de conservació de la muralla al llarg dels segles. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) quedà molt afectada i s’ordenà la reconstrucció per part dels habitants de la vila, que no s’acabà de dur a terme ja que el 1518, s’esmenta el seu mal estat de conservació. Posteriorment, el 1649 l’exèrcit castellà inicià els treballs de destrucció de la muralla que no van acabar. Fou en el segle XIX quan es va destruir definitivament per tal de permetre el creixement urbà. Un exemple en fou la planificació de la Rambla de Sant Francesc. Els blocs de la muralla es varen utilitzar per a la construcció dels murs del cementiri i també el mercat de la Carn, l’any 1878.

Aleix Saumell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s