Les partides reialistes ocupen Vilafranca (4 d’agost de 1822)

L’1 de gener de 1820, el coronel Rafael de Riego feia un pronunciament militar a la localitat sevillana de Las Cabezas de San Juan per restablir la Constitució de Cadis de 1812. A començaments de març el gest de Riego va tenir ressò a Galícia i, des d’aquí, es va estendre per tot l’Estat espanyol. El 7 de març, el rei Ferran VII va signar un decret en què restaurava la constitució. Acabaven així sis anys de govern absolutista.

Amb el nou règim constitucional s’eliminaren els antics corregiments i es va implantar una nova divisió territorial basada en províncies i partits judicials, precedent de la del 1834. A la base, hi trobaríem els ajuntaments constitucionals, que eren escollits per sufragi censatari. L’Ajuntament vilafranquí va realitzar importants millores en la sanitat pública, l’urbanisme, l’assistència als pobres, l’educació primària i en la promoció econòmica.

Tanmateix, el nou règim va tenir des dels seus inicis detractors: començant pel mateix rei, àmplies capes del clergat, de la noblesa i, fins i tot, entre determinats sectors de les classes populars. Durant la primavera de 1821 ja van aparèixer les primeres mostres públiques de rebuig per part dels absolutistes. A Vilafranca, es va embrutar la placa de la Constitució i van aparèixer els primers pasquins contraris al règim liberal.

Aquest malestar es transformaria en una veritable guerra civil a partir de 1822. És en aquest moment en què apareixen algunes partides armades reialistes al Penedès, la més important de les quals va ser la de Joan Romagosa, carboner de la Bisbal del Penedès. Va ser la que el 4 d’agost de 1822 va ocupar la vila. La matinada d’aquest dia van penetrar pel Portalet i pel carrer Ferran. Un cop dins la vila, van enderrocar la placa de la plaça de la Constitució i la van afusellar. A més, van saquejar diverses cases, entre elles les d’alguns membres de la Milícia Nacional, van insultar alguns eclesiàstics que no professaven les seves idees i van intentar assaltar la caserna, on s’havien refugiat els liberals. A la tarda, les forces constitucionals arribades de Tarragona van acabar foragitant la partida de Romagosa.

Malgrat alguns èxits militars de l’exèrcit constitucional, el règim inaugurat el 1820 tenia els dies comptats. A començaments d’abril de 1823 entraven a l’Estat un exèrcit francès, absolutista, conegut com els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que acabarien amb aquesta breu experiència constitucional. El dia 1 de novembre de 1823, Ferran VII abolia la constitució i restaurava l’absolutisme, iniciant un període de forta repressió que s’acabaria amb la seva mort el 1833, conegut amb el nom de la Dècada Ominosa.

Raimon Soler-Becerro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s