La terra és vostra! La vaga de rabassaires (29 juliol de 1932)

A les 11 del matí del 30 de juliol de 1932, el tinent d’alcalde i home fort d’Esquerra a Vilafranca, Salvador Armendares, entrà a la Casa de la Vila. Aquell dia, però, no s’adreçà al seu despatx, sinó que es dirigí a la perrera, nom amb el qual es coneixia el dipòsit de detinguts. La perrera era plena a vessar de rabassaires custodiats per guàrdies civils. Armendares, metge de professió, constatà les marques de bastonades que lluïen a la pell de molts dels detinguts. Segons recull el setmanari d’ERC, Abril, del 13 d’agost d’aquell any, els pagesos acusaren el sergent de la guàrdia civil Isidoro Ortega de bastonejar-los despietadament mentre ofenia la dignitat de la mare de tots els catalans

El conflicte rabassaire enfrontà durant el primer terç del segle XX propietaris i pagesos. Els primers, amb el suport de partits de dreta com la Lliga i per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, s’oposaven a les demandes dels parcers, els quals exigien una reducció de la part de fruit que havien de pagar en concepte de lloguer de la terra i reclamaven facilitats legals per obtenir-ne la propietat. Les seves demandes tenien el suport de partits d’esquerra i del sindicat Unió de Rabassaires.

Amb l’arribada de la República s’aprovaren uns decrets que permetien la revisió a la baixa dels contractes dels pagesos que ho sol·licitessin. Al partit judicial de Vilafranca s’hi van presentar vora de 10 000 demandes de revisió. Però els jutges van considerar-ne improcedents la majoria, fet que reactivà la mobilització pagesa. Així, el 29 de juliol de 1932, els pagesos van declarar vaga al Penedès i van boicotejar el mercat de la vila. De bon matí, desenes de rabassaires es situaren a les carreteres que portaven a Vilafranca i feien recular els vehicles que anaven a mercat. També a primera hora es van produir les primeres detencions de rabassaires. La repressió s’accentuà amb l’arribada de més d’un centenar de guàrdies civils i guàrdies d’assalt a la vila, que efectuaren desenes de detencions entre els manifestants que en recorrien els carrers, i també entre vaguistes de pobles de la comarca.

La repressió va ser aplaudida per la dreta, la qual acusà els rabassaires de deixar-se manipular per les esquerres i, fins i tot, de ser mals catalans. En són una mostra aquestes frases publicades al setmanari Acció l’endemà de la vaga: “Els que pertorben la pagesia fan l’efecte d’agents pagats per produir divisions perjudicials a la causa autonòmica. Per llur actuació anticatalana, algun dia el poble els acusarà d’haver-se oblidat de defensar les aspiracions de Catalunya mentre encoratjaven els rabassaires”.

La vaga no aconseguí satisfer les reivindicacions rabassaires, però va tenir un gran ressò a la premsa del país i fou una demostració de força d’una pagesia que dipositaria les seves esperances en la Llei de Contractes de Conreu que elaboraria el Parlament de Catalunya.

Salvador Campamà

Raimon Soler-Becerro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s