La repercussió de la Setmana Tràgica a Vilafranca (juliol de 1909)

El juliol de 1909 els ànims de les classes populars estaven escalfats a Catalunya. El motiu no era altre que l’enviament de tropes de reservistes a la guerra del Marroc, la majoria dels quals eren de pares de famílies humils que no podien pagar per lliurar-se’n. La irritació va esclatar el 26 de juliol amb una protesta contra la guerra i una vaga general que va derivar ràpidament en una revolta sense cap control ni direcció que va tenir com a objectiu preferit els edificis religiosos. La revolta va durar entre el 26 de juliol i l’1 d’agost i ha acabat essent coneguda com la Setmana Tràgica i va marcar profundament la societat catalana. I Barcelona va ser coneguda com la Rosa de Foc.També hi va haver incidents en altres poblacions: Sabadell, Terrassa, Manresa, Granollers, Manresa, Vilanova i la Geltrú o Mataró.

A Vilafranca del Penedès no va tenir la virulència d’altres llocs. Dos dies abans de l’esclat de la vaga general a Barcelona, des de les pàgines del setmanari Fructidor s’animava a aturar l’enviament de tropes i es proposava que fossin els capellans i els fills i parents de la burgesia catalana els que anessin a la guerra. Disposem del testimoni del doctor Joan Badia, que al llibre d’òbits de la parròquia de Santa Maria va descriure el que va passar a la vila el 26 de juliol de 1909. Segons el prevere vilafranquí, havia corregut la veu que la tropa del regiment de Treviño que quedava a Vilafranca, havia d’anar a Barcelona a aturar la vaga general. Cap a les 8 del vespre es va formar una gran concentració “engroixintse fins al punt de omplir materialment les dugues Rambles.” Quan la tropa va intentar sortir es va trobar amb l’oposició de la gentada amb crits de “¡Abajo la guerra!” i algun llançament de pedres. Segons Badia, la tropa es va saber contenir i el comandant militar de la vila va amenaçar amb afusellar els dirigents d’una possible revolta a Vilafranca, de manera que tot va quedar amb un dia de vaga i algun incident menor.

El que no ens explica Badia és la repressió indiscriminada sobre desenes vilafranquins que va seguir als fets de la Setmana Tràgica.D’aquesta forma, a partir del 7 d’agost, la presó de la vila va començar a omplir-se de persones en presó preventiva a disposició del Capità General de Catalunya: fins a 38 individus es trobaven en aquesta situació el setembre de 1909. La majoria estaven vinculats al Centre Republicà Federal Radical, entre ells Jaume Ferrer Cabra, Joan Fuster Gálvez o Josep Masachs Llorach. Quedarien retinguts un parell de mesos, essent alliberats a finals d’any.

Raimon Soler-Becerro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s