La Concòrdia de Vilafranca (21 de juny de 1461)

La Concòrdia de Vilafranca o Capitulació de Vilafranca fou un dels acords previs a l’esclat de  la Guerra Civil Catalana o Guerra dels 10 anys (1462-1472). Aquest conflicte enfrontaria la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la mitjana i baixa noblesa feudal, amb el monarca Joan II conegut com El Sense Fe. En aquesta guerra també es materialitzarien les disputes entre la noblesa feudal i els pagesos remences, adscrits a la terra.

La Concòrdia de Vilafranca fou un fràgil acord entre el rei d’Aragó Joan II i la Generalitat de Catalunya signat el 21 de juny de 1461. Per contextualitzar aquest esdeveniment, cal tenir present que  el 1458 Joan II havia estat nomenat rei d’Aragó com a successor del seu germà Alfons el Magnànim. Joan, casat en segones núpcies amb Joana Enríquez, es trobava influenciat per ella a l’hora d’apostar en la successió pel seu segon fill Ferran, en comptes del primogènit, Carles de Viana, fill del seu primer matrimoni amb Blanca I de Navarra.

En aquest afer, les autoritats del Principat de Catalunya, liderades per la Diputació del General, eren obertament partidàries de Carles de Viana com a príncep, fet que produïa continues tensions amb el rei. En aquest context, el 2 de desembre de 1460 Joan II feu empresonar al seu fill Carles de Viana, i les Corts Catalanes, reunides a Lleida, reaccionaren exigint el seu alliberament. Tot i negar-s’hi en uns inicis, finalment el rei cedí, i l’alliberà; i el 25 de febrer de 1461 fou la mateixa reina Joana Enríquez qui portà Carles de Viana a Barcelona.

Les tensions i el rebuig que les institucions catalanes tenien vers la reina van fer que l’ambaixada que havia de rebre-la l’aconsellés que no entrés a Barcelona, i Joana Enríquez, investida lloctinent de Catalunya pel rei Joan, s’instal·là a Vilafranca del Penedès, on rebria diverses ambaixades de la Generalitat. Fruit d’aquestes negociacions -que tingueren lloc a la vila- s’acordà la Capitulació de Vilafranca, que la reina Joana Enríquez va signar en nom del seu marit el rei Joan. En aquest acord, es reconeixia a Carles de Viana com a primogènit i lloctinent perpetu de Catalunya, alhora que s’obligava al monarca a no entrar a Catalunya sense el permís de les autoritats de la Generalitat.

De resultes d’aquest acord, el Príncep de Viana fou rebut entre elogis a Barcelona, mentre l’anterior lloctinent Galceran de Requesens, contrari al corrent polític de la Generalitat, era desterrat a València.

Com era d’esperar, aquest acord durà poc i va ser trencat pel monarca, que per la Concòrdia de Vilafranca es veia obligat a renunciar al “domini” del Principat de Catalunya. Això precipità la Guerra Civil Catalana.

Aleix Saumell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s