Les creus de terme enderrocades (16 de juny de 1934)

La nit del 16 de juny de 1934 es van enderrocar les creus de terme de Vilafranca, fet que va motivar enèrgiques protestes de la dreta i dels sectors catòlics de la vila. Tots ells en feien responsable l’Ajuntament d’esquerres. Aquest és el cas del setmanari catòlic Acció,on el 23 de juny s’hi afirmava “Encara que l’enderrocament no resulti dels acords de la Junta de Govern de l’Ajuntament, s’ha fet per ordre d’aquesta, o de l’Alcalde i d’algun Conseller”. Per la seva banda, l’Associació Catòlica adreçà un telegrama de protesta al Conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, en el que s’hi llegeix “Associació Catòlica de Vilafranca, en nom majoria poble protesta enèrgicament fet vandàlic Ajuntament local destruint creus terme i desobeint vostre decret conservació patrimoni artístic“.

Va ser realment l’Ajuntament qui ordenà la destrucció de les creus de terme? L’alcalde Fèlix Balaguer exigí, indignat, explicacions als regidors de l’equip de govern. A la sessió de la Comissió de Govern del dia 20 de juny, el regidor de Foment, el federal Jaume Ferrer Peralta, exposà que va ser ell qui ordenà a la brigada municipal desmuntar les creus, ja que li havien arribat rumors que alguns incontrolats tenien intenció de fer-ho pel seu compte. Al llibre d’actes de la Comissió de Govern s’hi entreveu l’esbroncada amb la que l’alcalde obsequià el regidor en qüestió, ja que s’hi diu que “l’alcalde lamenta que es portés a terme el fet sense acord de la Junta de Govern“. Al ple municipal del dia 27 de juny, el regidor Ferrer Peralta –que també era dirigent de la Lliga Laica del Penedès –va haver d’explicar que les creus eren dipositades al recinte de l’Hospital, en espera d’un trasllat al Museu.

Aquest episodi és un reflex del pes que tenia a Catalunya i a Vilafranca la qüestió religiosa. Des del segle XIX, al nostre país s’havien succeït enfrontaments entre una dreta catòlica i una esquerra laica i, en ocasions, anticlerical. A la Vilafranca dels anys 30 ambdós blocs es radicalitzaren. Per una banda, certs sectors catòlics intransigents s’aplegaren al voltant del quinzenal Ressorgiment i, liderats pel vicari de Santa Maria, Lluís Urpí, es mostraren obertament hostils contra la República. Els feien front la Lliga Laica del Penedès i el setmanari Fructidor, que durant anys va ser dirigit per l’abrandat anticlerical Jaume Ferrer Cabra, pare del regidor Ferrer Peralta.

Les creus es van tornar a muntar durant el franquisme, però dissortadament els enfrontaments entre els dos radicalismes –el clerical i l’anticlerical- no s’acabaria amb l’episodi de les creus de terme. No obstant, aquesta és una altra història.

Salvador Campamà i Romeu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s