27, 28 i 29 de maig de 1932. Unes fires amb nou accent

L’arribada de la Segona República va suposar una transformació global de la societat. Una bona síntesi d’aquesta transformació van ser les Fires de Maig (o dels Enamorats) de l’any 1932. Unes fires en què hi convivien l’element social i els aspectes econòmic, agrari i comercial. I per això es digueren “fires i festes”.

Una clara mostra d’aquesta transformació és un dels anuncis del programa de mà de les Fires de Maig: el dels tallers de Jaume Figueras en què hi apareix una simbiosi entre la imatge de la deessa Ceres, divinitat de la natura i del treball al camp i de la dona que simbolitza a la República i la llibertat. En aquest cas, però, no branda una bandera, sinó que esprem un raïm per treure’n tot el suc per generar una nova societat i més modernitat.

Aquelles Fires de Maig es van celebrar, excepcionalment, els dies 27, 28 i 29 de maig i al programa ja se’ns diu que es pretén que: “allò modest que havia estat l’anomenada Fira dels Enamorats, serà això més ambiciós de les fires i festes.” És a dir, una fira comercial, agrícola i tecnològica que volia, també, crear espais per a la quitxalla amb un festival escolar, i alhora pel mercat d’ous, d’aviram i de bestiar, per la música, per  les sardanes i el folklore, pels balls de societat i pels esports (ciclisme i futbol). A més, com que eren “fires dels enamorats” s’hi van cantar caramelles i al Casal s’hi va fer el “gran ball dels enamorats”.

Al costat del vessant social hi ha una voluntat de relligar tradició i modernitat amb la finalitat de què la vida comercial i industrial de Vilafranca, tinguin un lloc en el mapa nacional. Es vol que la vila recuperi la visió de capital del Penedès i sigui coneguda arreu del país, sobretot com a referent vitivinícola. Aquesta era una idea constant entre 1932 i 1936 i es basava en la posició geogràfica i estratègica de la vila, situada entre Barcelona i Tarragona, sent un notable encreuament de carreteres que vertebraven la Vila amb el Penedès. No és estrany doncs, que durant cinc anys les fires de Vilafranca fossin presents en els reportatges que es feien sobre les principals fires del país, com tampoc ho és que aquestes idees fossin represes en les reflexions que des de l’Ajuntament es van fer l’any 1979 per revitalitzar i donar un nou protagonisme a les Fires de Maig de la Monarquia Parlamentària. El mateix 1932 l’historiador Pere Mas i Parera dedicà un capítol a les fires i mercats a la seva Història de Vilafranca, recordant que moltes de les places de la Vila són conegudes pels mercats que s’hi fan (plaça de la Verdura, Firal o plaça dels Porcs, font del Alls…) i que les fires eren tan antigues com els mercats.

Joan Cuscó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s