Motí per la suspensió de la Fira dels Apòstols (25-IV-1650)

La societat vilafranquina dels segles XVI a XVIII, ha estat considerada una comunitat poc agitada socialment. Però lluny d’aquesta imatge, a la Vila va existir una conflictivitat permanent que podríem qualificar de baixa intensitat. Amenaces, insults, agressions a cops de puny, amb pedres, bastonades, o amb armes blanques i de foc contra les autoritats es poden localitzar habitualment dins dels processos de la Cort del Batlle guardats a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès.

Un exemple  d’aquesta inestabilitat van ser els esdeveniments del 25 d’abril de 1650, en el tram final de la Guerra dels Segadors, quan la pesta estava rondant Vilafranca. Aquell dia es convocà el Consell General de la Vila “per a tractar la conservatió de la salut dels particulars de la dita vila, per lo temor que·s té del mal contigiòs que, segons se té notícia, és en la ciutat de Tarragona. Com a mesura de precaució, els jurats proposaren al Consell suspendre la fira dels Apòstols,“perquè en la multitud de la gent que acut en la present vila de differents parts poria venir alguna persona suspitosa del dit mal contagiós. Aquesta proposta va fer esclatar la tensió social i política. El sastre Jaume Vidal, el paraire Antoni Urgellès i els ferrers Miquel Vilomara i Jaume Güell, tots ells representants de la mà quarta -el grup més humil que integrava el Consell- es van alçar amotinats. Van interrompre el parlament del Jurat en Cap i van desobeir públicament al Batlle que actuava com representant del rei. Cridaven que “no volien se llevàs lo comers ni la fira”,ivan amenaçar a les autoritats tot cridant dins la Casa de la Vila i al carrer “que en las capas negras, que són los de mà major y mà segona y terça, y hauria sanch.

Segons el Batlle, el sastre Jaume Vidal cridava pel carrer “juntem-nos sinquanta manestrals, volent mourer un motí. Els avalotats no van voler escoltar els crits de contenció del Batlle i jurats i van fer resistència a les autoritats tot cridant Visca la menuda!, crit clarament revolucionari –i prohibit- que exaltava el paper d’aquells que, sent socialment majoritaris, estaven escassament representats a les institucions polítiques municipals. En aquestes circumstàncies, el Consell General no va poder deliberar sobre la suspensió de la fira, i hom ha de suposar que l’entrada de la pesta devia actuar com un element determinant. Les fonts no ens permeten conèixer el resultat final del motí, però va quedar clar que  les fires eren fonamentals en la vida econòmica de la vila; una oportunitat per artesans i pagesos, que ni tant sols l’amenaça de la pesta podia frustrar.

Jordi Vidal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s