A LES URNES, CIUTADANS!: (14 D’ABRIL DEL 1931)

Ara fa 90 anys un gest tan simple com dipositar una papereta dins d’una urna va fer possible la caiguda d’Alfons XIII. En aquelles eleccions municipals del 12 d’abril – que avui anomenaríem plebiscitàries, ja que s’hi decidia el futur de la monarquia – les candidatures republicanes van imposar-se a les principals ciutats de l’Estat. Per segona vegada a la nostra història, la caiguda d’un Borbó donava pas a un règim democràtic.

El 14 d’abril es desencadenà l’eufòria entre els sectors populars: rabassaires i obrers, assalariats i classes mitjanes sabien que no només queia un rei. La República d’abril significava la fi d’un règim oligàrquic recolzat en l’exèrcit i l’Església, i obria les portes a una veritable democràcia que posés fi a les greus desigualtats socials, que implantés un Estat laic i que avancés en la igualtat entre gèneres.  En donen fe: La reforma agrària i la Llei de Contractes de Conreu, el sufragi femení, la llei del divorci o la reforma laboral de Largo Caballero, ben allunyada, per cert, de l’esperit de l’actualment vigent. La creació de milers d’escoles públiques, laiques i innovadores, així com l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya són altres mostres del’aire nou que la primavera republicana insuflava a uns ciutadans que havien deixat de ser súbdits.

A Vilafranca la victòria també va ser per les esquerres republicanes. El Pacte d’Esquerres, integrat per diversos grups republicans, catalanistes i d’esquerres de la vila va obtenir 1008 vots i 12 regidors. El Bloc Catalanista, que aplegava el centre-esquerra republicà aconseguí 601 sufragis i 4 regidors. L’últim lloc va ser per la Lliga Regionalista –l’única candidatura monàrquica– que es va haver de conformar amb 481 vots i un sol regidor. El nou ajuntament, presidit per Josep Masachs Llorach, comptava amb gegants com el futur alcalde Fèlix Balaguer Castellet, el futur diputat Salvador Armendares Torrent, o Jaume Guitart Soler, Enoc Albertí Sbert i Anfós Sans i Rossell, entre d’altres.

L’acatament de la República per part dels militars del regiment de Treviño, instal·lat a la caserna va fer que ciutadania respirés alleugerida i s’iniciés una marxa pel centre de la vila encapçalada per l’avi Solsona, veterà republicà que brandava la bandera tricolor. S’obria una etapa en la que la vila veuria el seu primer pla general d’urbanisme – el Pla Barenys – , la creació de les Escoles Graduades -a l’edifici de l’antiga caserna-, la biblioteca, les escoles d’adults, el primer institut de la comarca, les fermes polítiques socials… Tot plegat, gràcies a un gest tan simple com dipositar una papereta dins d’una urna.

Salvador Campamà i Romeu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s