LA MORT DEL CORREGIDOR LLUÍS FREIXAS

Els fets de la guerra del Francès esdevinguts a Vilafranca ens són coneguts per diverses cròniques i estudis puntuals, i pel treball de Ramon Arnabat sobre les situacions viscudes entre 1808 i 1813 en una vila on convergien les dues principals vies de pas, per una banda la de Barcelona a Tarragona i per l’altra la que es dirigia cap a l’interior del Principat. Un d’aquests episodis se situa en els fets de març del 1810 i té com a final l’assassinat del corregidor Lluís Freixas i Blanch, regidor de l’Ajuntament de Vilafranca des del gener de 1798, i que el 10 de juny de 1808 va aconseguir salvar Vilafranca del saqueig de l’exèrcit de general Chabran, i també a principis de 1809 quan les tropes del general Saint-Cir van ocupar la vila i bona part del corregiment.

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (ACAP) conserva una declaració de Lluís Freixas Blanch en haver estat nomenat pels francesos com a cap del corregiment. A la vista de la situació del moment, Freixas va decidir deixar escrits els motius i les circumstàncies d’aquest nomenament, així com la seva voluntat de no col·laborar amb l’exèrcit francès. No sabem si la seva declaració va arribar a fer-se pública o si va ser enviada a algun dels seus compatricis, com podria ser Manuel Barba i Roca, diputat a la Junta Suprema de Defensa de Catalunya; però de poc li va servir, tota vegada que el dia 30 de març del 1810 Freixas es va trobar retingut a l’interior de la caserna vilafranquina amb un destacament de l’exèrcit francès que es va enfrontar sense èxit a les tropes del general Enric O’Donnell. Quan finalment els francesos es van lliurar, en un dels replans de l’escala de la caserna es va trobar el cos sense vida del corregidor Lluís Freixas colpit a cops de sable, cal pensar que pels mateixos francesos que devien considerar que els havia traït, diu una crònica que “…es va reparar que tenia moltes ferides al cos i van ser testimonis oculars de la troballa del cadàver molts capellans i subjectes que el coneixien”.

Sense corregidor ni autoritats a la vila, els esdeveniments arribarien encara més enllà amb enfrontaments amb tropes espanyoles que van determinar finalment que O’Donnell imposés l’abril de 1810 una multa de deu mil duros a la població. Bona part dels esdeveniments posteriors fins el setembre de 1813 són també prou coneguts, tota vegada que van ser objecte de la crònica directament viscuda per Isidre Mata del Racó, conservada igualment a l’ACAP.

Joan Solé Bordes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s