Els fets de 1714 a Sant Quintí de Mediona

De la Guerra de Successió, Pere Mas i Perera diu; “El paper de Vilafranca en aquesta guerra és gairebé nul, per tal com les tropes espanyoles l’ocuparen ben aviat. Amb tot, el Penedès, mostrà la seva animadversió envers Felip V. Hom té esment, per documents existents, de partides de voluntaris i miquelets (…) impossibilitats de poder presentar batalla a la guarnició de Vilafranca sovint portaven els soldats que apressaven pels camins a Sant Martí Sarroca i sent, Sant Quintí, el baluard dels revoltats “.

El 1714 hi va haver una vintena de les viles cremades a Catalunya. La finalitat dels borbònics amb la crema i el saqueig era la d’instaurar arreu del país una violència indiscriminada que els hi assegurés la submissió de la població. Els primers mesos de 1714 va ser un dels períodes més desgraciats per les poblacions catalanes contràries a Felip V. 

Una revolta molt important á la que va tenir lloc al Penedès, iniciant-se el 4 de gener, a Sant Martí, amb l’aixecament de la població que va rebre als borbònics amb el crit de “Via fora lladres “matant-ne uns quants i fent fugir la resta. Tot indica que darrera hi havia el veguer de Vilafranca i alguns magnats del Penedès.

Tenint en compte que Josep Ferrer i Roca, senyor de Mediona, era austriacista no és d’estranyar que aquests –anomenats sediciosos pels borbònics- rondessin per la zona de Bolet i Mediona, i tampoc que el dia 9 es concentressin a Sant Quintí.

Per controlar la revolta es va enviar al brigadier Diego González, amb 300 infants i 300 dragons, i a Felipe de Lede amb 400 soldats d’infanteria i altres de cavalleria. El 10 de gener al matí, els soldats van enfilar cap a Sant Quintí. El dia 11, el Duc de Pópuli comunicà a Felip V que; “se atacó la villa por tres partes, consiguiendo apoderarse de ella, pasando a cuchillo a todos los que disputaron su entrada, de suerte que sólo se libraron los que lograron la fuga, y luego me avisa que han mandado poner fuego a la villa, que era de 140 casas, sin las masías circunvecinas”. En la carta de la setmana següent Pòpuli escrivia que la revolta al Penedès s’havia calmat “en gran parte con el castigo de San Quintín y la venida a Villafranca del Caballero de Lede”.  

Un cop acaba la guerra, Felip V recompensà als catalans que li havien fet costat, els anomenats botiflers, amb càrrecs i beneficis i castigà durament els que se li havien enfrontat.

Les conseqüències tant demogràfiques com econòmiques, derivades del saqueig i la crema de Sant Quintí van ser importants, comparant-ho amb el 1713, el 1717 hi trobem un 9% més de vídues i un 23% menys de caps de casa o famílies.

M. Àngels Mata i Quintana

Regidora de Memòria Històrica de Sant Quintí de Mediona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s