LA GALERIA DEL SEGLE XXI. PUNT I A PART.

Podem definir Memòria Històrica com la recuperació i dignificació dels referents històrics d’una societat. I d’aquesta definició emergeixen un parell de preguntes. Quins són els referents històrics d’una societat? i cóm ens arriben aquests referents?

La resposta a la primera pregunta és coneguda: les festes nacionals, els fets i personatges històrics, els llocs de memòria… En resposta a la segona pregunta apareix l’escola –tant la democràtica com la feixista- que s’ha convertit, des de sempre, enel principal mitjà per transmetre el coneixement del passat i els elements simbòlics que se’n deriven; el fet de l’acarnissament amb l’escola catalana per part dels partits centralistes n’és la prova més important. Segons aquests partits encara hem de cercar els nostres referents al Cid, i Carles V i blasmar dels avenços de la II República. Optar per una o altra opció no és neutre i respon a la mena de valors que es vol transmetre a la societat

Un exemple local de quins són els referents històrics d’una part dels nostres conciutadans ens el va donar un regidor de l’equip de govern en el ple municipal de Vilafranca del 28 de març de 2017, quan, per oposar-se al reconeixement del primer alcalde democràtic de la vila, Fèlix Balaguer Castellet, manifestà el següent “Aquella època [la Segona República ] va ser molt violenta i l’Ajuntament, sincerament, no es va portar gaire bé.“ Potser en aquest regidor li calia recuperar la Memòria Històrica.

Posarem, sense sortir de Vilafranca, un altre exemple local sobre la dificultat de recuperar la Memòria Històrica. El 21 de febrer de 2017 un altre regidor de l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilafranca per justificar que no es retirés del Saló de Sessions el retrat de l’alcalde de la Dictadura Juan Álvarez afirmà el següent. “Eliminar elements que són Història és una línia que no volem traspassar “. Amb arguments com aquest no calen lleis de memòria històrica. Ben fàcilment podríem defensar que tot és Història. Per què retirar, doncs, els monuments al general Franco, si són elements històrics? Per què retirar els símbols de la Falange de les façanes d’habitatges de protecció oficial, si són elements històrics? Per què canviar el nom dels carrers, tal i com van fer els actuals ajuntaments democràtics?

Però quins han de ser els nostres referents? A Vilafranca, la mostra més clara de referents històrics els tenim a la Galeria de Vilafranquins il·lustres que són un exemple dels referents històrics del patriciat vilafranquí de la Restauració [etapa gens democràtica], i fins i tot amb algun referent feixista.

Per tal de construir nous referents històrics la Comissió per la Memòria ha publicat en el darrer any i mig un seguit de notes biogràfiques d’una seixantena d’homes i dones de Vilafranca i del Penedès dels darrers 700 anys agrupats sota el títol de La Galeria del segle XXI. Una proposta sobre el que haurien de ser els referents històrics que es mereix una societat oberta, democràtica, i lliure com la que pretenemser.

En aquest període de temps han passat per les pàgines d’aquest setmanari i pel bloc   https://comissiomemoriavilafranca.wordpress.com/ un seguit d’homes i dones que fins avui no havien tingut mai la categoria d’històrics, però que per diferents motius els podem considerar referents:polítics, sindicalistes, sanadores acusades de bruixes, músics, científics, professores i mestres, metges, bibliotecàries, lingüistes, preveres i monges, pintors, pèrits agrícoles, historiadors, poetesses, filòsofs, arqueòlegs, activistes socials, escriptores, llevadores, cavallers i periodistes. Molts d’ells i elles els grans oblidats de la història; els perdedors, els invisibles: la dona, els jueus, els pobres……

La Galeria va començar amb Fèlix Balaguer, el primer alcalde democràtic de Vilafranca i s’ha clausurat amb Coloma Serós, la que fou la primera regidora a l’Ajuntament de Vilafranca. Són dos exemples del nostre intent de lluitar contra l’oblit. En aquesta mostra de ben segur que hi manquen molts noms, però ja és un inici per canviar alguns dels referents de la nostra Història.

La Comissió de la Memòria seguirà treballant en altres formats per fomentar el record i impulsar la memòria històrica en uns moments en què el propi concepte de Memòria Històrica està en perill de ser suprimit per un seguit de partits polítics que estan més còmodes amb el record del franquisme que amb el futur de llibertat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s