COLOMA SERÓS COSTA (1914- ?)

Coloma Serós va ser la primera dona regidora en la història de Vilafranca. Aquest fet, per si sol, hauria d’haver-la fet mereixedora de tota mena de reconeixements. No obstant, és una víctima de l’oblit, de la qual encara avui en sabem ben poques coses.

Va néixer a la ciutat de Lleida el 9 de juliol de 1914, però desconeixem si encara és viva. Sabem que el seu marit, el guerriller antifeixista de la Resistència francesa, Víctor Grobocopatel, va morir a Montpeller l’any 1991, deixant vídua la Coloma. Era mestra i en plena guerra civil va ser destinada a les Escoles Graduades de Vilafranca. Militava al PSUC, partit en representació del qual va accedir al càrrec de regidora el 2 de juny de 1938. Poc després, el 3 d’agost, va ser nomenada regidora de Cultura.

Coloma Serós es trobà amb un Ajuntament que vivia un greu enfrontament entre el PSUC vilafranquí i ERC. Aquesta pugna provocà la dimissió de l’alcalde republicà Fèlix Balaguer i la sortida del consistori dels regidors d’ERC, Acció Catalana i Unió de Rabassaires. Coloma Serós va ser testimoni de la descomposició de l’Ajuntament provocada per les lluites intestines entre diferents sectors republicans, i també per una guerra que cridava al front regidors, funcionaris i, fins i tot, el mateix alcalde, Pau Vidal, de la CNT. Com a regidora de Cultura hagué de prendre la difícil decisió de suspendre l’activitat docent a les Escoles Graduades el 9 de novembre de 1938.

Marxà a l’exili i travessà la frontera al capdavant d’un grup de 60 infants. Va lluitar, amb el renom de Coloma Anta, a les files de la resistència francesa antinazi, fins que va ser detinguda i deportada. Va sortir de Compiègne el gener de 1944 en el mateix tren –el comboi 27.000- on hi anava la Neus Català. El 3 de febrer de 1944 va arribar al Block 44 del camp de Ravensbrück, i se li assignà el número de matrícula 27.037. D’allà va ser traslladada al camp de Bergen-Belsen, d’on fou alliberada el 15 d’abril de 1945.

La Montserrat Roig li va dedicar el poema Morir a Ravensbrück, amb motiu de l’acte heroic que va protagonitzar al camp, en rescatar d’una pila de cadàvers l’agonitzant Carme Gardell per tal de reconfortar-la: la Carme s’està morint; /el seu plany es perd per sempre./ El camp era un glop de nit/ al nord fum; vers el sud, cendres/ – Així jo no vull morir, / lluny dels cels i les arbredes-/ La Coloma, que la sent/ a poc  a poc s’hi arrossega./ Diu, mentre l’estreny ben fort,/ dolços mots a cau d’orella. 

Salvador Campamà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s